El camp d'aviació

EL CAMP D'AVIACIÓ

L'inici de les obres de construcció del camp d'aviació de Celrà fou a finals del 1936. Situat al pla de Celrà i amb una superfície de 1.263.945,78 m2, va afectar l'activitat agrícola de la població, ja que ocupant els millors terrenys de conreu, els pagesos veien reduïda la seva principal font de subsistència. Per apaivagar, doncs, el gran malestar se'ls va donar feina en les obres d'aplanament dels terrenys. La situació s'agreujà pel fet que no només eren improductius els terrenys afectats, sinó que els del voltant del camp, es van deixar també erms per por als bombardejos. Encara que l'Ajuntament de Celrà va buscar maneres de compensar als afectats, les actuacions portades a terme no van reixir.

El camp va ser operatiu militarment des del primer trimestre de 1937 fins el febrer de 1939. Si bé en un principi tenia com a funció la vigilància de la costa gironina, per defensar-la dels atacs tant per part de la flota franquista com de l'aviació italiana que tenia les seves bases a Mallorca, més endavant va arribar a ser la principal base dels bombarders Tupolev SB-2 ( els "Katiusques") a Catalunya. Aquests aparells sortien de Celrà per bombardejar objectius militars del front d'Aragó i de l'illa de Mallorca, de manera especial durant la batalla de l'Ebre i, ja més tard, objectius a la Catalunya ocupada per les tropes franquistes.

Una altra funció del camp, sobretot en els seus inicis, va ser la d'escola de vols nocturns.

Com a complement del camp pròpiament dit, es va establir a Celrà un taller de muntatge d'avions, l'anomenat SAF 23 ( Subsecretaria del Aire, fàbrica núm. 23). Per aquesta activitat es van utilitzar tres locals situats en el mateix poble: l'Ateneu, Can Cors i el Centre Republicà. En el local de l'Ateneu es muntaven els avions Polikarpov I-16 tipus 6 (l'anomenat "Mosca"), i a la sala de Can Cors es fabricaven les ales dels avions Polikarpov I-15 ( els coneguts com a "Xatos"). En aquestes tasques, a més dels especialistes, hi treballava gent del poble.

Una altra activitat complementària del camp era el quadre eventual de pilots. El camp servia com a centre de reentrenament i de distribució dels pilots un cop aquests havien obtingut el títol que els capacitava per comandar un avió. Al camp també hi havia aparells que servien per fer pràctiques de vol fins que se'ls assignés un destí. Els pilots dormien a Girona i es traslladaven diàriament al camp de Celrà.

Durant els anys en que estigué en funcionament l'aeròdrom es convertí en un important objectiu militar, fet pel qual va ser sotmès a un total de deu bombardejos que, a part de les destrosses materials, van tenir també un cost en vides humanes. Encara avui es manté viu entre la població de mes edat del poble el record de la basarda sentida pels habitants de Celrà quan les sirenes del camp anunciaven l'arribada dels avions que anaven a bombardejar l'aeròdrom. Corrien espaordits a refugiar-se a diversos indrets, però sobretot als refugis i rases que s'havien construït a dretcient. Els soldats del camp es refugiaven en alguns dels deu refugis que es van construir i dels que encara avui en resten vuit dempeus.

Un cop acabada la Guerra Civil, el mes de novembre de 1940, es signà l'acta de lliurament d'aquests terrenys als seus antics propietaris.

Dates dels bombardeigs del camp d'aviació de Celrà.

27 de març de 1937
5 d'abril de 1937
14 d'abril de 1938 ( matí)
14 d'abril de 1938 (tarda)
24 de maig de 1938
26 de maig de 1938
4 de juny de 1938
20 d'octubre de 1938
5 de novembre de 1938
29 de gener de 1939