Ermites i capelles

ERMITES I CAPELLES

 A part del temple parroquial la pietat i la religiositat popular s'ha manifestat durant segles en altres indrets, entre els quals les ermites i les capelles. Bàsicament, l'ermita de Sant Miquel del Castellar, l'ermita de Sant Sebastià i la de Santa Tecla del Congost.

 Ermita de Sant Miquel del Castellar.- En el cim del Puig Castellar, en l'actualitat dins el terme municipal de Girona, però fins l'any 1974 municipi de Celrà, es poden observar encara avui les alteroses restes de l'ermita de Sant Miquel, coneguda popularment com a "castell de Sant Miquel".

 Aquesta ermita, en un inici dedicada a Santa Maria i Sant Miquel, va ser fundada a mitjans segle XV. En concret, fou Andreu Alfonsello, vicari general del bisbe gironí Bernat de Pau (1436-1457), qui atorgà la llicencia per a la seva construcció al prevere del Cabildo de la Seu gironina Joan de Dons el 24 de maig de 1451, a més d'ordenar que fos proveïda de tot el necessari pel desenvolupament del culte (ara consagrada, retaule, calze, ornaments, sagrats,…). Aquesta obra no es degué acabar fins a finals d'aquest mateix segle XV, doncs en sengles documents dels anys 1478 i 1489, els aleshores bisbes de Girona encara concediren indulgències a totes les persones que ajudessin a l'acabament de l'ermita i a dotar-la de llibres i ornaments sagrats.

 L'ermita, doncs, es trobava enclavada dins del terme de la parròquia de Celrà, indret d'on en procediran majoritàriament els futurs ermitans encarregats del santuari i del seu culte, fins a la seva desaparició a inicis del segle XIX. Així la història ens n'ha conservat diversos noms: Pere Tregins (1518), Mateu Trobat (1531), Fra Francesc (1568), Joan P.Brasses (†1620, enterrat a l'ermita ), Joan López (1653), Fra Pere Costals (1671- †1696), Fra Pere Solès († 1697), Fra Bonaventura (†1706, enterrat a l'ermita), Rafael Taverner (vers 1723), Pere Pagès i Llach (1736-1749…), Francesc Ximénez de Solana (1748), Josep Cornellà (1762-1779) i Miquel Domenech († 1797).

 Els jurats i consell de la vila de Celrà eren els protectors i administradors de la capella, tot i que per nomenar ermitans demanessin ordinàriament l'aprovació del bisbe. La servitud de misses consistia en celebrar-ne una el dilluns i una el dissabte, cada setmana, i les havia de celebrar un prevere natural de Catalunya. L'elecció d'aquest sacerdot era competència dels jurats, que podien despatxar-lo si no complia amb les obligacions estipulades.

 Sant Miquel arribà a comptar amb una fundació, instituïda en 1568, dotada amb 300 lliures anuals, els interessos de la qual s'havien d'aplicar a la celebració de misses i a distribuir una almoina. En 1823 Pere Mas, veí de la Pera, afegí 400 lliures al capital fundacional, que havia esdevingut insuficient.

 A la ruïna econòmica s'ajunta la de l'edifici, utilitzat durant els setges que va sofrir la ciutat de Girona (1808-1809) per les tropes napoleòniques a causa de la seva situació estratègica. A partir d'aquesta època degué quedar progressivament abandonada, si be a mitjans segle XIX s'instal·là prop de l'ermita una construcció de suport per al telègraf òptic, un sistema de comunicacions inaugurat l'any 1844, i que unia les poblacions de Girona i el Pertús. Aquest sistema va estar en funcionament entre els anys 1848 i 1862.

 Actualment, després de restar molts anys abandonat i ruïnós, s'està efectuant des de l'Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona un ambiciós programa d'excavacions arqueològiques i de restauració del conjunt

 Capella de Sant Sebastià.- Aquesta capella, de la qual se'n desconeix la seva exacta ubicació, va ser bastida l'any 1526, a iniciativa dels obrers de la vila, a l'indret del Relliquer o pedró des d'on, durant molts anys, s'iniciaven les processons que feien cap al temple parroquial. En moltes poblacions gironines aquestes capelles es localitzaven a l'entrada de les poblacions i eren els indrets on es feien les pregàries en temps de pesta, i servien també per fer-hi passar quarantena, en temps de contagi, als forasters que venien al poble.

 Capella de Santa Tecla del Congost. - Documentada des del s. XI, aquesta capella estava situada al Congost, a la confluència del Riard amb el Ter. Durant segles un donat o ermità atenia als visitants i vivia en una casa annexa i l'edifici es finançà a través d'almoines i donatius i, també, amb aportacions fetes des de la mateixa catedral de Girona. Amb el pas dels anys l''edifici va sofrir diverses modificacions i, fins i tot, una profanació per part de tropes franceses a finals del segle XVII. A finals del segle XVIII els murs de la capella restaven abandonats i ruïnosos, fins que, durant la segona meitat del s. XIX, i coincidint amb la construcció de la línia del ferrocarril, van desaparèixer per complet.

%MCEPASTEBIN%