La fàbrica Pagans

FÀBRICA PAGANS

Com a complement de l'economia agrària i ramadera que hi havia principalment al poble, s'inicià a Celrà una nova indústria “La Fàbrica Pagans” la qual va consolidar el poble com a una localitat plenament industrial amb la producció d'extractes tànics d'origen vegetal per adobar pells.
Es va iniciar l'any 1902 quan dos socis, Pere Pagans i Lladó i Josep Brilles i Martí, van fundar la societat mercantil col·lectiva “Brilles i Pagans”. L'any 1903 aquesta societat va ampliar el capital amb l'entrada d'un nou soci, Alberto Fontana Almeda, fill d'un negociant de productes químics de Barcelona. Amb aquest nou soci l'empresa va quedar constituïda amb el nom de “Brillas, Pagans i Cía.“ Finalment, l'any 1921, després de diversos canvis en l'estructura legal de la Societat es van fusionar els dos negocis: el de productes químics i el d'extractes tànics, amb el qual la societat va prendre el nom de “Extractos Curtientes i Productos Químicos S.A.”

L'inici d'aquesta nova activitat va tenir unes conseqüències immediates en el poble i la seva gent. “La Fàbrica “, nom popular amb el qual es coneixia, va ser el medi de vida de diverses generacions. Molts dels habitants de Celrà i dels pobles de les rodalies van treballar-hi, ja fos directament com a assalariats, o indirectament com a proveïdors i transportistes de matèries primeres i elaborades. Els boscos del poble i de moltes altres contrades del nostre país van ser una important font d'ingressos per tota aquella gent que subministraven fustes i escorces de pi, d'alzina i de castanyer, entre altres matèries primeres per a la producció de l'extracte. Diverses empreses de transport formaven una xarxa de comunicacions arreu pel transport d'aquestes matèries vegetals i pel de l'extracte ja elaborat.

L'estratègica ubicació de l'empresa, a tocar la via del MZA així com també del tramvia de vapor de Flaçà a Palamós, va ser determinant, tant pel que fa a la rebuda de les fustes de quebraxto i mimosa de sud-Amèrica i del Marroc, respectivament, com també per a l'arribada de les principals matèries primeres per a l'elaboració de l'extracte per adobar, així com per ajudar a la introducció dels productes tànics a tot Espanya i al mercat europeu, que va ser molt important durant molts anys, sobretot durant la primera Guerra Mundial. Aquestes matèries també s'exportaven a altres països intercontinentals a traves del port de Palamós i de Sant Feliu de Guíxols.

Entesa com a espai físic, l'empresa celranenca té els seus inicis en un petit magatzem propietat de Pere Pagans, el qual es va anar ampliant progressivament i adaptant-lo a les noves necessitats, fins arribar a esdevenir un conjunt de dependències concentrades en un sol edifici d'uns 1.325 m 2 , aproximadament. Va ser a partir de la I Guerra Mundial, en veure's incrementades de manera excepcional les comandes d'extractes per part dels països bel·ligerants, que es van haver d'ampliar les instal·lacions. Per fer front a la gran producció, que era ràpidament absorbida pel mercat, es va decidir ampliar el terrenys destinats a la construcció d'una nova fàbrica. El 1915, l'arquitecte Isidre Bosch i Batallé va redactar el projecte de les noves edificacions, les quals, amb les successives ampliacions realitzades fins a l'any 1944 amb la construcció del darrer magatzem, van convertir-se en un dels més importants conjunts arquitectònics industrial d'estil modernista de principis de segle XX. Bona part d'aquests edificis han perdurat fins a l'actualitat.

Passats els anys cinquanta, després d'haver celebrat amb tots el honors les noces d'or de l'empresa l'any 1952, es va iniciar un nou període de decadència que va finalitzar l'any 1971 amb el tancament de "La Fàbrica", després d'haver intentat en va l'inici de nous projectes per mantenir en actiu els darrers treballadors, i un cop finalitzades les reduccions de personal i les jubilacions anticipades.

Les vendes d'extractes vegetals van disminuir, bàsicament, com a conseqüència dels nous sistemes d'adoberia amb crom i amb l'aparició de nous materials sintètics que substituien els antics productes tradicionals, el cuir i la pell. Per altra part les instal·lacions havien quedat obsoletes en la mesura que els extractes vegetals s'utilitzaven cada vegada menys en l'adoberia i, per tant, no calia una reconversió per continuar fabricant aquest productes. Tots aquests factors van suposar el tancament definitiu de la indústria.

 

ELS EXTRACTES TÀNICS

El taní és un dels components secundaris de molts teixits vegetals, i s'emprava especialment en l'adoberia per la seva capacitat de convertir la pell animal en cuir. Es troba especialment en algunes escorces, fustes, fulles o arrels. S'aprofiten els tanins d'un nombre limitat d'espècies vegetals, entre les quals la mimosa, el castanyer, el sumar, l'alzina, el pi i, sobretot, del quebratxo. Té la particularitat que es disol en aigua i serveix per adobar les pells. Per a la seva obtenció calia sotmetre les fustes i escorces a un procés d'ebullició amb vapor d'aigua i, posteriorment, seguir el procés amb l'evaporació de l'excès d'aigua per augmentar la concentració dels productes tànics obtinguts, a més de l'addició d'altres substàncies per conservar-lo. Si l'extracte es volia utilitzar en forma sòlida calia finalitzar el procés a les ensacadores o kestner . Es tractava d'unes màquines d'on en sortia extracte, prèviament ensacat, en un estat pastós i calent, que s'enduria al cap d'un dia. Aquest producte final tenia un aspecte negre-marronós, d'estructura forta i vitrificada, que, disolt en aigua, era utilitzat durant el procés d'adobatge de pells.