La creació a Celrà d'un polígon industrial a inicis de la dècada dels anys 70, va significar el retorn de l'activitat industrial al poble, una activitat que havia quedat molt afectada i sensiblement disminuïda d'ençà el tancament, a finals dels anys 60, de la fàbrica de tanins per adobar el cuir d'"Extractos Curtientes y Productos Químicos S.A".

 L'any 1971, la Cambra de Comerç de Girona, que havia elaborat un estudi sobre possibles ubicacions industrials a l'entorn de Girona, va pensar en la zona de Celrà com una de les més favorables per a la creació i construcció d'una gran àrea industrial. Segons aquest mateix estudi, aspectes com: l'ascendència industrial del poble, les bones comunicacions, i l'existència de grans àrees agrícoles de secà de poca productivitat, feien d'aquest poble un indret ideal per a la realització d'aquest projecte.

 Amb l'impuls del president de la cambra de Comerç de Girona Andreu Agustí, de l'alcalde de Celrà Josep Nebot i el recolzament d'una gran majoria dels propietaris de terrenys que podien quedar afectats per la construcció d'aquest polígon industrial, es va constituir a Celrà, el 14 de setembre de 1971 la "Junta de Compensación del Polígono Industrial de Celrà", amb l'aprovació dels estatuts de la nova entitat i la creació del consell d'administració. Finalment, aquest procés va desembocar en l'aprovació el 8 de juny de 1973 del "Pla Parcial del Polígon Industrial i Residencial de Celrà" que preveia la construcció, a banda i banda de la carretera comarcal - en el Pla de Celrà i en zones adjacents a la riera de Palagret - d'un polígon industrial amb una superfície total d'unes 270 Ha.- 210 de superfície industrial i 60 de zona residencial -, preveient-se, a més, la construcció a llarg termini de 6150 noves vivendes. En l'actualitat, amb la modificació, primer, del Pla General de Celrà (1989) i, posteriorment, amb l'aprovació de la remodelació de la Zona Residencial (1993), les previsions de vivendes s'han reduït a 860.

 D'ençà el 1975, any en que es va instal·lar la primera fàbrica, i fins a l'actualitat, més de 60 empreses nacionals i estrangeres, pertanyents, bàsicament, als diversos sectors industrials i de serveis, s'han anat instal·lant en aquest polígon industrial, fins a convertir-lo, avui per avui, en un dels més importants de les comarques gironines, amb uns 1200 treballadors.

 Aquest polígon industrial ha donat una nova configuració al Celrà del darrer quart del segle XX i d'inicis del XXI : modernització industrial, oferta d'un important nombre de llocs de treball, i, també, un important creixement urbanístic del poble, bàsicament en els sectors nord i est, a més d'importants millores en les infraestructures i serveis generals del municipi.