Sortides
visita guiada a l'olot modernista
Visita guiada, El 23 de novembre de 2019.
CASA GAIETÀ VILA (1901–1905, ALFRED PALUZIE). EL FIRAL.
La Casa Gaietà Vila ubicada al Firal d’Olot és un bon exemple dins la ruta modernista d’Olot. Els merlets que coronen l’edifici recorden l’època medieval. La decoració és molt variada: vegetals, animals, dracs, ferro forjat… Predomina el color granat de les tres façanes de la casa, les mostres de forja als balcons i la ceràmica vidriada verdosa entre les obertures del pis superior (foto inferior).
CASA SOLÀ MORALES (1913–1916, LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER). EL FIRAL.
Aquest és, l’exemple modernista més bell de la ciutat que es va incloure a la Ruta Europea del Modernisme de l’any 2000. L’arquitecte va reformar totalment la façana de l’edifici, la part superior de la qual es bastí amb una galeria porxada amb dotze columnes acabades amb capitells i arcs de mig punt. La barbacana va ser decorada amb rajola de València i amb unes peces florals groguenques que sobresurten enmig de les biguetes. En les dues columnes que s’alcen fins a sota la balconada del primer pis, trobem dues elegants cariàtides, esculpides per Eusebi Arnau. El conjunt, incloses les baranes de la balconada i les reixes de les obertures inferiors, resulta d’una extraordinària magnificència artística. També visitem l'interior i, molt amablement, el propietari ens ensenya la seva casa (fotografies de l'esquerra).
També visitem l'hospici (Museu d'Olot), la casa-museu Trinxeria, i els exteriors de la portalada lateral de Sant Esteve, Can Escubós i la casa Pujador.
Acabem amb un dinar al restaurant de la Dèu.
visita guiada als castells de celrà, a la torre desvern i el castell de palagret
La visita guiada realitzada per membres del Taller d'Història de Celrà, El 28 de setembre de 2019.
Ha estat una tornada a la visita guiada realitzada a Cassà de la Selva. L'hem fet als membres del Centre de Reforç Escolar de Cassà (CREC). S'ha visitat les afores del castell de Celrà, l'interior de la Torre Desvern i el castell de Palagret.
ViSITA GUIADA A CASSÀ DE LA SELVA
L'11 de maig de 2019 es fa una visita guiada a Cassà de la Selva. Fem la ruta del suro a la vila de Cassà, aquesta és la millor forma de descobrir els elements d’interès del nucli urbà. La història de Cassà de la Selva està estretament lligada a la indústria surera iniciada al municipi al segle XVIII. Al llarg d’aquest recorregut urbà hem descobert elements patrimonials relacionats amb el món obrer, juntament amb les magnífiques cases modernistes que varen fer construir els propietaris de les fàbriques de taps de suro o els grans propietaris forestals.
Hem vist, entre d'altres edificis, els següents:
La casa Nadal (1906, modernista), Manel Nadal va fer construir aquesta casa que s’envoltaria més endavant d’un frondós jardí amb diversitat d’espècies. Les relacions entre els Nadal, fabricants i comerciants de taps i els Oller, fabricants de taps de xampany, quedaren segellades amb el casament, l’any 1918, de Joaquim Nadal i Àngela Oller, matrimoni que es va traslladar definitivament a aquesta casa, un cop acabada la Guerra Civil. L’any 1984 la casa va passar a ser propietat municipal i l’any 1989 va entrar en funcionament com a Ajuntament.
El modernisme va coincidir amb una de les èpoques de creixement de la indústria surera i a Cassà està ben representat. En aquesta casa s’utilitzen esquemes propis del modernisme i es troben referències a Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch.
La façana exterior no ha experimentat canvis en la decoració original, en la qual destaquen les ornamentacions, els vitralls i els elements de forja, amb referències florals i medievals. En canvi a l’interior els elements originals que s’han conservat, a part del sostre de l’antic menjador, avui sala de plens, són els paviments de mosaic, l’arramblador de l’escala fet amb estucat amb elements florals i alguns dels vitralls.
Església Parroquial (segle XVI, gòtic), Es va començar a construir al segle XVI sobre les restes d'una església romànica datada a finals del segle XII i no es va acabar fins al segle XVIII. Bàsicament és d'estil gòtic, amb elements renaixentistes a la façana i neoclàssics en les capelles dels creuers. L'altar major barroc construït per l'escultor Pau Costa va ser destruït durant la Guerra Civil. De l'altar original només se’n conserven quatre columnes salomòniques, les portes de Sant Pere i de Sant Pau i l’expositor de la custòdia, mentre que la resta és una reproducció feta per Ramon Pericay en la dècada dels seixanta del segle passat. Durant la Guerra Civil també es va destruir el bell altar barroc de les Sogues, també de Pau Costa, i el més antic del Roser. Altres elements que cal destacar són l'escultura de sant Martí, patró de la parròquia, a l'entrada principal i els capitells romànics que es conserven encastats en alguns paraments interiors. Els finestrals neogòtics de la nau foren construïts a partir del 1926.
Can Serra (1910, modernista), És un notable exemple d’habitatge modernista particular d’empresaris surers. El seu antic propietari, Josep Serra i Carbó (1857-1940), va registrar diferents patents com la d’una fórmula d’aglomerat de suro que va vendre a la Crown Cork & Seal Corp. de Baltimore (EUA), que va servir per fer discos que permetien l’hermetisme dels populars taps corona i amb la venda de la qual va fer fortuna.
L’arquitecte Isidre Bosch va projectar aquesta casa mentre els seus propietaris vivien a Baltimore i a la part posterior de la casa, estava ubicada la fàbrica, coneguda per can Serra (avui desapareguda), que era ben visible des del carrer del Molí.
En la construcció s’utilitzaren diferents estils medievals. La distribució de la casa respon a un esquema central que es reflecteix en la torre que sobresurt de l'edifici i de la qual cal destacar les arcades d'estil mossàrab i la barana formada per ulls de bou de pedra artificial que segueix esquemes gòtics. Altres elements a destacar són els estucats i esgrafiats, pintures, i el jardí posterior que encara conserva la composició de l’època.
Can Trinxeria (1897, modernista), Casal familiar d'una branca de la nissaga dels Trincheria i que l’any 2000 va adquirir l’Ajuntament. Hi vivien grans propietaris rurals amb interessos surers a les Gavarres. Un d’ells va ser Marçal de Trincheria, important defensor de la indústria surera de les comarques de Girona i autor del llibre La Liga aduanera hispano portuguesa a finals del segle XIX. En comparació amb altres edificis modernistes de Cassà, Can Trinxeria és el millor exemple d’estil neomedieval que hi ha. Respon a una solució historicista, d’estil neogòtic, que es trobaria dins la línia de la reinterpretació d’un palau neogòtic civil català, a manera de palauet urbà. Josep Balet, l’arquitecte, va incorporar-hi elements autòctons, com l’esplèndida escena de caça que hi ha a la balconada del primer pis. Altres elements destacables de la façana són l’escultura del Sant Jordi, sota el balcó semicircular, i la decoració amb elements figuratius, vegetals i animals i els pinacles amb figures exemptes d’inspiració medieval. Altres elements d'interès són les pintures murals i la sala coberta amb volta de canó amb petxines a l’interior, i la torre del molí de vent del jardí, de planta octogonal i estil neoàrab.
Conjunt de can Frigola i la Torre Salvana (segle XVI, gòtic), És el complex arquitectònic civil més antic i important de Cassà, format per una casa i la torre adossada. El conjunt el va aixecar al segle XVI la família Salvà, posteriorment va passar a mans municipals i a mitjan segle XIX a la família Frigola, excepte la torre adossada, que va continuar essent de propietat municipal i que va fer la funció de presó.
Els usos a què es va destinar la casa Frigola van ser, entre d'altres, d’hostal, de botiga de pa, vi i carn...
De la façana de can Frigola cal destacar la gran porta d'entrada adovellada, els arcs conopials, d’estil gòtic, i la torre de planta quadrada coberta a quatre vessants, i amb quatre pisos connectats per una escala de cargol. El segon pis i la garita de planta circular, són elements d’una reforma posterior, possiblement del segle XVIII.
Voltes de les Mesures (segle XVIII, obra popular), És l’únic porxo que existeix a Cassà. Els elements originals que es conserven són les bases del porxo de pedra natural i les lloses del paviment.
L’any 1725 el terreny va passar a mans municipals i s’hi va aixecar un edifici porxat per ubicar-hi les mesures públiques obtingudes mitjançant concessió reial en època medieval. Les mesures eren de pedra i s'havien d'utilitzar en totes les transaccions de cereals com a guiatge per calcular el pes. El porxo era cobert directament pel teulat, però l'any 1841 l'ajuntament autoritzà a Francesc Oller la construcció d'un edifici a sobre de la teulada.
Estació del Ferrocarril (1892, eclèctic), El ferrocarril de via estreta de Sant Feliu de Guíxols es va construir per afavorir la puixant indústria surera, que a Cassà de la Selva va tenir una incidència especial.
L’única instal·lació que s’ha conservat és l’estació, construïda el 1892, però han desaparegut un petit edifici de serveis, la caseta de la brigada de Via i Obres, un cobert amb un moll de descàrrega i les mateixes vies. Les estacions eren els equipaments més importants que es trobaven al llarg de la línia del tren. L’interior es dividia en tres espais, que s'identificaven amb usos diferenciats: sala d'espera, despatx de taquillatge i facturació, i habitatge.
La línia del ferrocarril es va aturar definitivament l'any 1969 i, a partir de 1990, l'edifici de l'antiga estació, després de la seva rehabilitació, s’ha destinat a usos diferents: exposicions, sala polivalent i oficines.
visita guiada a al poblat de Sant romanç de sidillà
La visita guiada per Joan Badia i Homs, El 27 de maig de 2018.
Joan Badia i Homs es defineix com a historiador de l’art autodidacte, i se sent hereu de l’excursionisme científic. De fet, arran de l’exploració del territori que ha dut a terme, ha sorgit la seva obra de recopilació. Especialista en arquitectura medieval de l’Empordà, és acadèmic corresponent per Palafrugell de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i diplomat en Museologia (Generalitat de Catalunya, 1983).Sidillà és un conjunt arqueològic i monumental situat sobre el turó del Puig Margodell, al municipi de Foixà (Baix Empordà). Està format per l'església de Sant Romà, pel poblat i per l'edifici de Sant Sebastià. Està situat a uns 3 km de Sant Llorenç de les Arenes (Foixà) i s'hi pot arribar per un camí veïnal que voreja el Ter, passada la presa de Colomers, a la dreta del camí, dalt del turó, mig amagat pels pins. També s'hi pot arribar des de Foixà o des de la carretera que va de Sant Llorenç de les Arenes a Foixà.
El conjunt medieval de Sidillà és un testimoni singular d'arquitectura i arqueologia altmedieval; el seu estudi dona informació de la vida quotidiana dels nostres avantpassats en l'etapa de formació nacional de Catalunya.
excursió a Terrrassa i al museu nacional de la ciència i de la tècnica
El 21 d'abril de 2018 anem a Terrassa i visitem el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
27-11-2016: Excursió a La Garriga (Vallès Oriental)
Excursió de l'any 2016 a La Garriga (el Vallès Oriental), el refugi antiaeri de l'estació, l'illa Raspall de cases modernistes i can Raspall.
l dia 27 de novembre de 2016 hem fet una visita guiada pel municipi de La Garriga (el Vallès Oriental). Ens hem passejats per aquesta població i hem fet un petit tast de la seva història i del seu patrimoni: el refugi antiaeri de l'estació, l'illa Raspall de cases modernistes i can Raspall.
El refugi antiaeri està situat just al costat de l’estació de tren, és el primer refugi museïtzat de Catalunya. Es tracta d’un refugi excepcionalment ben conservat, excavat directament a la roca granítica, amb més de 110 metres de galeries.Va ésser construït pel veïnat de la Garriga, l’any 1938, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva local i va servir per a protegir dels atacs aeris la població, especialment quan les bombes franquistes colpejaren mortíferament el municipi el dia 29 de gener de 1939. És precisament l’angoixa i l’absurditat de la guerra el que pretén posar de manifest la recuperació del refugi antiaeri de l’estació: mitjançant plafons, elements d’àudio i amb un magnífic audiovisual, la visita al refugi us permetrà conèixer l’evolució del conflicte a Catalunya i, en concret, a la Garriga; la vida quotidiana a la reraguarda republicana; els estralls provocats pels atacs aeris franquistes; els treballs de protecció de la població de la reraguarda…
L’Illa Raspall és el conjunt modernista més important de la Garriga i és únic a tot Catalunya. Està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Es tracta d’una illa de quatre cases –la casa Barbey, la Torre Iris, la Bombonera i la casa Barraquer- situades a l’inici del Passeig i construïdes per Manuel J. Raspall entre 1910 i 1913. L’Illa Raspall ens mostra la importància artística i monumental del treball de l’arquitecte i ens explica els intensos canvis que va patir la Garriga de fa 100 anys.
L’edifici de can Raspall és una magnífica construcció modernista i la primera obra de l’arquitecte Manuel J. Raspall. Es tractava d’una casa medieval, on va néixer la mare de l’arquitecte, que Raspall va transformar en el que és ara. Avui és un edifici públic del qual hem visitat la planta baixa, amb la seva sala noble, i amb una exposició permanent titulada “Manuel J. Raspall i el Modernisme: dibuixant la Garriga”. Es troba unit al seu edifici veí, can Mayol, obra noucentista del mateix arquitecte.
12-10-2014: Sortida a Sant Miquel de Fluvià i a Torroella de Fluvià
El 12 d'octubre de 2014 hem fet la tradicional sortida de tardor. Aquesta vegada hem passejat per Sant Miquel de Fluvià, la seva església, el paratge de la font i el forn romà. Posteriorment hem visitat a Torroella de Fluvià el Museu del Pagés.
El 12 d'octubre de 2014 hem fet la tradicional sortida de tardor. Aquesta vegada hem passejat per Sant Miquel de Fluvià, la seva església, el paratge de la font i el forn romà. Posteriorment hem visitat a Torroella de Fluvià el Museu del Pagés.Aquest museu és un dels primers museus etnogràfics d’eines i utillatges de les comarques gironines, fet amb aportacions de la família Ripoll i de moltes altres persones de Torroella i contrada.
Sortida al jaciment ibèric de Sant Julià de Ramis
El diumenge 16 de desembre de 2012, el Taller d'Història de Celrà ha organitzat una sortida matinal al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis, com a complement de la conferència prèvia del divendres 14 de desembre. També ens ha acompanyat el professor Josep Maria Nolla i Brufau que ha fet de guia en el decurs de la visita al jaciment.
Excursió al Museu Paperer i al Jaciment de l'Abric Romaní de Capellades
El dissabte 8 d'octubre de 2011:
Desplaçament fins a Capellades on, hem realitzat una visita guiada pel Museu Paperer.
El Museu Molí Paperer de Capellades, està situat a la població de Capellades ( a 60 Km. de Barcelona, Espanya ) en un antic molí paperer del segle XVIII, anomenat “Molí de la Vila”, és un edifici amb una superfície de 2.200 m2 i consta de quatre plantes i soterrani. Al costat del Molí s’hi troba La Bassa; font natural d’on brolla un cabal de 12 milions de litres diaris, utilitzats com a energia per al funcionament dels 16 molins paperers que treballaven en aquesta zona. Gràcies a dita abundància hídrica i a la situació geogràfica – propera a grans nuclis de població i amb bones comunicacions entre ells – Capellades i el seu entorn: La Pobla de Claramunt, Carme, Sant Pere de Riudebitlles…, varen constituir un dels centres paperers més importants d’Espanya durant els segles XVIII i XIX. El paper d’aquesta zona, en especial el paper de barba i el paper de fumar, es venia a gran part del mercat espanyol i a les colònies d’Amèrica. Del període de finals de segle XVIII provenen els cognoms de paperers tan coneguts com Sorteras, Romeu o Guarro, destacant entre ells els Serra i els Romaní, les marques papereres dels quals adquiriren renom internacional.
En acabat, hem anat tot passejant fins el jaciment de l'Abric Romaní, un jaciment arqueològic del paleolític que des de l’any 1983 és en procés d’excavació sota la direcció del Dr. Eudald Carbonell. Els treballs d’excavació del jaciment que s’estan portant a terme, pioners dins el camp de la ciència arqueològica, han permès situar l’Abric Romaní com el registre més important i clau per conèixer com vivien els nostres avantpassats prehistòrics neandertals entre 75.000 i 40.000 anys abans dels present.
VISITA GUIADA A LES RUÏNES D'EMPÚRIES
El Taller d'Història de Celrà ha organitzat el diumenge 29 de maig de 2011 una magnífica visita guiada a càrrec de l'arqueòleg Xavier Aquilué a les ruïnes d'Empúries.
Món Sant Benet
El dissabte, dia 2 d'octubre de 2010 hem anat d'excursió al Món Sant Benet (situat al municipi de Sant Fruitós de Bages, molt a prop de la ciutat de Manresa). El Món St Benet, inaugurat el novembre de 2007, és un projecte cultural, turístic i de lleure d'una gran singularitat, amb una clara projecció internacional. Envoltat d'un entorn natural incomparable, Món St Benet fusiona l'art medieval i la natura per oferir un espai únic a Catalunya. Amb el mil·lenari monestir com a principal reclam, Món St Benet integra d'una forma harmònica diversos usos i projectes per configurar una proposta d'oci i cultura atractiva i pensada per a tots els públics.
Hem visitat els espais arquitectònics del monestir (l'espai medieval i l'espai modernista), dinant allà mateix (molt bé!!) i a la tarda hem passejat per la capital del Bages.
VISITA GUIADA AL MUSEU D'ART DE GIRONA
El dissabte 27 de març de 2010 hem fet una visita guiada al Museu d'Art de Girona, a la col·lecció de romànic i gòtic i a la iconografia d'aquests períodes artístics.
Dissabte, 3 d'octubre de 2009
Sortida a 2/4 de 8 del matí.
2/4 de 10: visita guiada al claustre la catedral d'Elna.
Tot seguit visitarem l'edifici històric de la maternitat d'Elna.
A les dues dinar en un restaurant de Castelló d'Empúries.
A 2/4 de 5 de la tarda visita guiada a la Ciutadella de Roses.
El 6 de juny de 2009 el Taller d'Història de Celrà ha finalitzat el curs 2008-09 amb una visita guiada a la catedral de Girona.
Visita comentada de tot el conjunt monumental de la Catedral de Girona. Durant l'activitat hem conegut la dimensió de la Catedral com a centre de culte cristià i la relació que ha mantingut amb la ciutat sobretot al llarg de l’època medieval. D’aquesta manera ens hem adonat que la Catedral ha estat des de sempre un centre espiritual, econòmic, assistencial i cultural clau.
A l’església hem vist la nau gòtica més ampla del món i hem après què és una catedral, més enllà d’un monument artístic. A algunes de les capelles hi ha exemples de l’art de diverses èpoques (gòtic, barroc, escultura, pintura...).
Dins del Tresor ens hem fixat en alguns dels objectes d’art (orfebreria, miniatura...) i sobretot el tapís de la creació. Coneixem la seva història i sobretot la seva funció per al culte.
Finalment hem visitat el claustre, l’espai on feien vida els canonges i s'ha remarcat algunes característiques de l’art romànic.
VISITA DE LA COLÒNIA BORGONYÀ A SANT VICENÇ DE TORELLÓ I DEL MONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
12 d'octubre de 2008
SORTIDA 17
La colònia Borgonyà, situada en el municipi de Sant Vicenç de Torelló, va ser aixecada per l’empresa escocesa Coats el 1895 i es va convertir en la més majestuosa colònia de la conca del Ter.
El 1903, els Coats s’associen amb els Fabra, una de les principals empreses cotoneres catalanes; neix llavors, Fabra i Coats, integrada dins la major companyia mundial de fil de cosir.
Borgonyà era coneguda a la comarca com “els anglesos”, donat l’origen britànic dels seus fundadors. La seva arquitectura recorda l’urbanisme nord-europeu: habitatges unifamiliars amb pati davanter i eixida posterior, jerarquia social ben delimitada i una racional distribució d’edificis públics i de serveis voltats de zones ajardinades.
SANT PERE DE CASSERRES
Un document de l'any 898 ens parla d'un castell en aquest indret anomenat Castroserras, A principis del segle XI es comença a edificar l'actual conjunt monàstic. El primer que es va construir va ser l'església i les dependències de l'ala est del claustre. El temple té pràcticament una planta quadrada. Externament, els absis estan decorats amb els elements característics de l'arquitectura llombarda.
Quan arribem al recinte del monestir podem contemplar uns blocs de pedra perfectament tallada. La precisió del tall ens fa pensar que ens trobem davant la cantera que va servir per construir el cenobi.
Al nord del temple trobem un edifici de planta rectangular. Era l'antic hospital del monestir. Està dividit en dues plantes, de les quals la inferior no es pot visitar. La superior, en canvi, ha estat condicionada com a sala de projeccions d'un audiovisual sobre la història del monestir.
El 1 de juny de 2008
SORTIDA 16
Com a complement de la xerrada del 29 de febrer del 2008 sobre la Catalunya jueva, el dia 1 de juny, vam visitar els carrers per on estava ubicat el barri jueu de Girona, així com també un recorregut per les dependències del museu del call.
sortida a hostalric i al jardí botànic pinya de rosa de blanes
El divendres 12 d'octubre de 2007 hem anat d'EXCURSIÓ a HOSTALRIC i al JARDÍ BOTÀNIC de PINYA DE ROSA de BLANES.
SORTIDA 15
El 12 d’octubre de 2007 la visita del castell d’Hostalric ens va permetre conèixer també el casc antic d’aquell municipi de la Selva. La seva situació estratègica dalt d’un turó d’origen basàltic, que domina el pas obligat de la ruta Girona-Barcelona, fa que l’indret hagi estat cobejat des de molt antic. La fortificació actual data de l’època de Felip V, després que les tropes felipistes conquerissin la vila. En el decurs de la Guerra del Francès la vila fou saquejada i incendiada per les tropes napoleòniques. En el castell s’hi allotjava una guarnició militar fins que l’any 1929, degut a la seva precarietat, es va acordar el seu trasllat. L’any 1967 el municipi va adquirir-lo i començaren les obres de restauració.
A la tarda, ens vam desplaçar fins al Jardí Botànic de Pinya de Rosa, a Blanes. El seu origen cal cercar-lo en la construcció d’una casa en aquell indret per part de l’industrial Ferran Rivière l’any 1945. Aficionat a la jardineria, va anar ampliant el nombre de plantes i de terrenys fins l’extensió de la finca actual.
sortida guiada a les muralles de girona
El Diumenge, 29 d'abril de 2007
SORTIDA 14
El 29 d’abril del 2007 vam fer, acompanyats per guia local un recorregut per les muralles de Girona, començant per la muralla fundacional del segle I aC, les muralles romanes del segle II dC, la carolíngia (segles Ix i X dC), la medieval dels segles XIV i XV i el arranjaments fets durant l’època moderna (segles XVI-XVIII).
Mines de Cercs i la ciutat de Vic
12 d'octubre de 2006
SORTIDA 13
A les 11 del matí del 12 d’octubre de 2006 vam començar la visita a les mines de carbó de Cercs, al Berguedà. Les extraccions a la comarca s’iniciaren a finals del segle XVIII, encara que no és fins la segona meitat del XIX quan l’explotació es fa de forma definitiva. El 1904 arriba el ferrocarril a la zona, la qual cosa va facilitar el transport del material i fou quan es creà la societat “Carbones de Berga”. Un dels socis fou José Enrique de Olano, comte de Fígols, que també va ser soci de l’entitat minera “Hierros de Celrá”.
Després d’endinsar-nos en una mina vam poder veure l’ambientació d’una casa de minaires en l’època que les mines estaven en ple rendiment.
A la tarda, i de tornada a Celrà, vam fer una visita guiada a la ciutat de Vic. Vam visitar el seu casc antic així com la catedral, amb les pintures de Sert.
Visita guiada al castell Gala-Dalí de Púbol per la Sra. Montse Morales
17 de setembre de 2006
SORTIDA 12
El dia 17 de setembre del 2006, vam organitzar una visita guiada al castell de Púbol que ens va oferir la companya Montse Morales. A part de la importància històrica de la construcció, d’origen medieval, l’adquisició i reforma per part del pintor Salvador Dalí ha fet que sigui constantment visitat per turistes d’arreu del món. En el seu interior hi ha enterrada Gala, l’esposa de l’artista morta el 1982. Des d’aquest moment Dalí s’hi trasllada a viure fins el 1984 que degut a un petit incendi a l’habitació de Gala i a l’estat de salut del pintor en marxa definitivament cap a Figueres, on morí el 1989.
Sortida al bosc de can Perich per observar la pela del suro
Guiada per Eloi Madrià
18 de juny de 2006
Perpinyà i castell de Sant Ferran de Figueres
12 d'octubre de 2005
SORTIDA 11
El dimecres 12 d’octubre de 2005 vam arribar-nos fins a Perpinyà per visitar els llocs de més rellevància del seu casc antic : el Castellet, la Llotja de Mar, l’Ajuntament, la Casa Xanxo, la catedral i el Palau dels Reis de Mallorca. Perpinyà és la capital del departament dels Pirineus Orientals i entre els anys 1172 i 1642 va formar part, juntament amb tot el Rosselló, primer del regne d’Aragó i després del d’Espanya.
Acabat de dinar en un restaurant de Figueres, enmig d’una pluja intensa, vam començar la visita al castell de Sant Ferra que és el monument de més grans dimensions de Catalunya i la major fortalesa amb baluards d’Europa. Les obres de la seva construcció foren iniciades el 4 de setembre de 1753, seguint el projecte de l’enginyer general Juan Martin Zemeño.
El poblat ibèric de Castell (PALAMÓS)
Visita guiada per Xavier Aquilué
8 d'abril de 2005
El poblat ibèric del Castell de Palamós és un assentament dels indigets que data del segle VI a C fins a l'època romana i que va tenir la seva màxima esplendor durant els segles IV i III aC.
Descobert per Lluís Barceló i Bou, conservador de l'arxiu històric de Palamós, i excavat el 1945-55 per M. Oliva, els materials que s'hi han trobat són, en una bona part, al Museu Arqueològic de Girona. El 1996 fou declarat bé d'interès nacional.
Castells de Florajacs i Montsonís. La ciutat de Cervera
12 d'octubre de 2004
SORTIDA 9
A les 11 del matí del 12 d’octubre de 2004 vam començar la visita al castell de Florejacs, a les terres de Ponent. Està situat en el municipi del mateix nom a la comarca de la Segarra. Té una població de 48 habitants Consta d’una mansió senyorial del segle XVI adossada a l’antiga muralla del poble i una bonica torre medieval. Després vam desplaçar-nos fins a la comarca de la Noguera per visitar el castell del poble de Montsonís. Fou construït per ordre del comte d’Urgell, Ermengol II, el Pelegrí, l’any 1024, per protegir les terres conquerides de les incursions musulmanes.
Després de dinar en un restaurant de Balsareny arribàrem a la ciutat de Cervera, capital de la Segarra, on vam passejar-nos pel seu casc històric, que comprèn l’edifici de l’antiga Universitat, muralles, monument de la Generalitat, església de Santa Maria, la Paeria i el carreró de les bruixes. A Cervera hi hagué la única Universitat de Catalunya des de la fí de la Guerra de Successió fins l’any 1842. Els jesuïtes es van fer càrrec del seu funcionament.
Cardona, les mines de sal i el castell
12 d'octubre de 2003
SORTIDA 8
La visita a les mines de sal de Cardona, el 12 d’octubre del 2003, ens va permetre conèixer com aquestes van ser explotades a cel obert des del neolític fins al segle XIX. L’explotació subterrània es va iniciar a principis del segle XX va acabar el 1990, quan s’havia arribat a una profunditat de 1027 m. i constituïa una de les mines salines més importants d’Europa.
El 1912 es van descobrir sal potàssiques, que s’explotaren des de el 1929 fins el 1990.
Després vam seguir fins a Cardona on vam visitar el castell, que va ser un dels últims indrets que es lluirà a les tropes borbòniques de Felip V el 1714.
Tot i la conversió, el 1976, d’una part del castell en Parador Nacional de Turismo, no li ha fet perdre ni un gram de la bellesa i la solemnitat que es desprèn de les seves parets.
Ripoll i Sant Joan de les Abadesses
16 d'octubre de 2002
SORTIDA 7
El diumenge 6 d’octubre de 2002 vam desplaçar-nos fins la comarca del Ripollès per visitar els monestirs benedictins de Santa Maria de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses.
Al matí férem la visita guiada al cenobi de Ripoll, fundat pel comte Guifré el Pelós, l’any 879. En sortir, i abans d’anar a dinar, també ens vam entretenir al museu etnològic que hi ha a l’edifici de l’Ajuntament. A la tarda, la visita al monestir alçat pel mateix Guifré el Pelós per la seva filla Emma, primera abadessa de la comunitat, ens va permetre conèixer en el seu interior la talla del Santíssim Misteri, que representa el davallament de la creu, de fama mundialment reconeguda.
Visita guiada a les mines de Celrà
Visita guiada per membres del Taller d’Història de Celrà, feta el 24 de febrer de 2002. Veure el vídeo de l'excursió
Visita del torrent de Valltorta: font del castanyer i els Sants
Visita guiada per membres del Taller d’Història de Celrà
25 de novembre de 2001
Les caves Codorniu i la Pedrera
27 de maig de 2001
SORTIDA 6
El 27 de maig del 2001, acompanyats de guies locals vam fer al matí la visita a les caves Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia. L’edifici va ser realitzat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1896-1910), que renovà l’antiga Masia de Can Codorniu amb un aire neo-medievalista.
A la tarda vam traslladar-nos a Barcelona per visitar la casa Milà, coneguda com La Pedrera.
Obra de l’arquitecte Gaudí, edificada entre els anys 1906-1910
Visita del veïnat de Rafart
Visita guiada per membres del Taller d’Història de Celrà
13 de maig de 2001
Visita de la mina Victoria Esperanza
Visita guiada per membres del Taller d’Història de Celrà
25 de febrer de 2001
La Catalunya nord: la vall d’Évol I EL POBLE DE CELRÀ (CONFLENT)
11 de juny de 2000
SORTIDA 5
El dia 11 de juny del 2000, vam anar a visitar les restes de l’avui desapareguda població de Celrà a la comarca del Conflent, concretament a les Garrotxes del Conflent.
El poble de Celrà es trobava a 1106 m. d’alçada, i ja es esmentat el segle X amb els noms de Celrano (977) i de Cirlanum (1011).
El seu castell, del que avui només en queden unes restes de paret amb Opus Spicatum, era conegut com a rochia de Celrà el 1046.
La seva església era dedicada a Santa Cecília i Santa Eulàlia. El 1011 se la menciona com a possessió de l’abadia de Sant Martí del Canigó.
A l’església d’Orellà (població veïna) es conserva el retaule de Sant Lin, que pertanyia a l’església de Celrà. Es tracta d’un petit retaule de fusta datat de finals del segle XVI, i que s’atribueix al mestre tolosí Peytaví. El retaule té el centre Sant Lin i als costats Santa Eulàlia i Santa Cecília.
El poble de Celrà fou devastat per les incursions dels hugonots al segle XVI, i avui només queden les restes de la seva església.
Visita als forns de calç i rajoleria de Palagret
Visita guiada per membres del Taller d’Història de Celrà
12 de desembre de 1999
Castelló d’Empúries i Aiguamolls de l’Empordà
30 de maig de 1999
SORTIDA 4
El 30 de maig de 1999, amb un guia local vam fer un recorregut per la vila de Castelló d’Empúries, que va tenir el seu màxim esplendor durant l’Edat Mitjana des de que, en el segle XI, els Comtes d’Empúries van instal·lar-hi la seva residència i es va convertir en capital del comtat. Vam recórrer l’església de Santa Maria , que després de la catedral de Girona és el monument religiós més important de les terres gironines. Les muralles, el barri del Mercadal amb la plaça porticada dels homes (amb l’edifici de la Llotja o antic Ajuntament), la placeta del Joc de la Pilota (amb l’imponent baluerna del convent de Sant Domènech, abans Palau dels Comtes i avui seu dels serveis municipals) i l’antiga plaça del Gra (amb la presó i la Cúria).
Finalment vam visitar l’antiga Farinera avui convertida en Museu.
A la tarda vam realitzar una visita guiada als Aiguamolls de l’Empordà.
Ruïnes d’Empúries i d’Ullastret
Visita guiada per Josep Mª Nolla
31 de maig de 1998
SORTIDA 3
El 31 de maig de 1998, fent-nos de guia Josep Mª Nolla, vam visitar pel matí les ruïnes d’Empúries i per la tarda les d’Ullastret.
Els grecs procedents de la Focea es van establir a una illa, l’actual Sant Martí d’Empúries, vers el 600 aC.. Les relacions comercials amb els ibers i el món púnic, li van donar una prosperitat econòmica notable, que es nota en les successives ampliacions de la nova polis que van edificar més al sud de la primitiva Palaiapolis. Amb l’arribada dels romans el 218 aC., per lluitar contra els cartaginesos, comença la romanització de les nostres terres i la creació d’una ciutat romana. Més endavant es fusionen les dos ciutats en una de nova i que portarà el nom d’Emporiae. Aquestes i altres explicacions les vam poder escotar mentre caminàvem per les actuals ruïnes d’Empúries.
En el lloc de l’actual poblat ibèric d’Ullastret, es tenen referències de l’assentament de cultures pre-ibèriques, amb cabanes de canya. Cap el 550 aC, ja trobarem en aquestes contrades la cultura ibèrica que es posa de manifest amb la construcció de les primeres cases de planta rectangular fetes amb fonaments i sòcol de pedra i la utilització de la ceràmica fabricada a torn. El segle IV aC. és el d’esplendor de la ciutat, però en els primers anys del segle II aC. i com a conseqüència de la presencia romana, i derrota dels ibers per Ponci Cató el 195 aC., la ciutat fou abandonada.
Església pre-romànica de Santa Helena. Monestir de Sant Pere de Rodes. Conjunt monumental de Besalú
Visita guiada per Joan Badia i Homs
1 de juny de 1997
SORTIDA 2.
El dia 1 de juny de 1997 acompanyats de Joan Badia i Homs vam fer aquesta nova sortida.
En primer lloc, vam visitar l’església pre-romànica de Santa Helena, datada del segle IX, i que destaca per les seves decoracions arquitectòniques en pedra i terrissa. A ponent de l’església s’estenen les ruïnes del poble de Santa Creu de Rodes.
Del monestir de Sant Pere de Rodes destaca la basílica de tres naus i de grans dimensions, el claustre del segle XII damunt del primitiu, el pòrtic o galilea davant de l’entrada de l’església, la torre-capella de Sant Miquel, el campanar i la torre de defensa.
A la tarda, vam fer visita guiada a Besalú visitant el pont vell sobre el Fluvià, l’església parroquial de Sant Vicenç de Besalú, l’església del monestir de Sant Pere de Besalú i el miqvé.
La cauna de l’Aragó, el museu de Talteüll i el castell de Queribus
Visita guiada per Narcís Soler i Masferrer
26 de maig de 1996
SORTIDA 1
Acompanyats pel Dr. Narcís Soler i Masferrer, de la Universitat de Girona, vam fer aquesta excursió el 26 de maig de 1996.
En primer lloc, vam visitar la cova on vam poder veure les excavacions que es duien a terme, alhora que se’ns explicava com es realitza una excavació arqueològica.
Seguidament, vam visitar el Museu de Talteüll, on s’hi presenten les indústries del Paleolític inferior, la formació i el reompliment de la cova. Una altra sala ens mostra la fauna de l’època, hi ha sales amb diorames que reprodueixen la cova i altres l’activitat dels homes del pleistocè.
A la tarda ens vam traslladar al castell de Queribús, reducte dels albigesos fins la seva caiguda a mans dels homes de Simó de Montfort el 1255.
