Col·laboracions
RUTA PER L'AERÒDROM REPUBLICÀ DE CELRÀ
El Museu d'Història de Girona ha organitzat el 3 de juny de 2023 una activitat de recuperació de la memòria d'uns dels aeròdroms republicans a Girona durant la Guerra Civil:
L'aeròdrom de Celrà, emplaçat a la zona de regadiu del pla de Celrà, situada entre el marge dret del riu Ter i la sèquia Vinyals. Una part dels terrenys del camp d'aviació pertanyia al terme municipal de Bordils. La superfície total que ocupava era de 126, 39 ha.
Aquest camp va ser bombardejat diverses vegades i encara conserva els refugis antiaeris i els polvorins de l'exèrcit republicà.
Realització: Artemi Rossell Ferrer, autor del llibre "El camp d'aviació de Celrà 1936-1939" i David García Algilaga, autor del llibre "Ales negres i xampinyons. Bombardeigs i refugis. Figueres, 1936-1939"" i coautors 'd'Aeròdroms Republicans de Girona, 1936-1939'.
Organitzat: Museu d'Història de Girona. Ajuntament de Girona.
Hi col·labora: Ajuntament de Celrà.
Amb el suport de: Diputació de Girona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
presentació del llibre "aeròdroms republicans de girona (1936-1939)"
El 27 de març de 2018 s'ha presentat el llibre a l'Ateneu de Celrà.
A Celrà es va poder escoltar a Artemi Rosell Ferrer, un dels autors del llibre i referència indiscutible per la resta de membres del Grup de Recerca de l’Aviació a Girona (GRAG). Artemi és un exemple perquè va traçar les pautes que van guiar la manera en què avui entenem i estudiem els aeròdroms. A les seves pàgines es desprèn una rigorositat absoluta i una consciència davant la necessitat de contrastar les fonts documentals i orals, així una manera científica de seguir un fil històric. El resultat és una obra d’alt nivell on apareixen tant les fonts orals com les documentals de forma precisa i contrastada.
No obstant això, Artemi també és un referent per un altre aspecte no menys important en un historiador: la qualitat humana o el respecte que ofereix en qualsevol acte o moment en què un acudeixi per escoltar. A la presentació es va obrir un torn de preguntes amb els assistents. Un servidor va posar de manifest la necessitat d’entendre l’aeròdrom de Celrà com el referent gironí des del punt de vista de la gestió patrimonial. En efecte, és hora de preguntar-se seriosament quina és la forma més adequada i actual d’implementar el treball en xarxa i l’arribada d’uns museus o centres d’interpretació de qualitat i amb vida.
col·laboraCió amb el nº 31 de la revista "gavarres", en el dossier els noms dels llocs.
Primavera-estiu 2017
El Taller d'Història de Celrà ha col·laborat en el dossier "Els noms i els llocs" del número 31 de la revista "Gavarres", amb l'article "del torrent de Ferreres a Palagret" (pàgina 62).
Centre d’Interpretació del camp d’aviació de Celrà
S'ha inaugurat el 18 de novembre de 2011. Es troba en el Centre Cívic La Fàbrica (Carretera de Juià, 48 de Celrà). Permet entendre el context d’un dels aeròdroms militars republicans més importants durant la guerra civil.
El Centre d’Interpretació del camp d’aviació de Celrà complementa la visita al camp d'aviació de Celrà. Mostra documents escrits i sonors, i fotografies, i també s’hi projecta un audiovisual. Al llarg de vuit àmbits temàtics s’expliquen el context en què es va construir, les seves funcions, les edificacions complementàries, els atacs que va patir, l’afectació del camp sobre la població, la vida a la rereguarda i què se’n va fer després de la Guerra.
El camp d’aviació de Celrà, construït a finals de 1936, va ser un dels aeròdroms militars republicans més importants durant la Guerra Civil i la principal base a Catalunya dels bombarders Katiuska. Va ser operatiu del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939. L’espai, que ha estat rehabilitat, es pot visitar seguint un itinerari senyalitzat que permet de veure’n vestigis com un búnquer, una garita de vigilància i diversos refugis.
El Taller d'Història de Celrà i, sobretot l'Artemi Rossell han assessorat en la seva realització.
L'any 1996 el Taller d'Història de Celrà edita el llibre: EL CAMP D'AVIACIÓ DE CELRÀ, 1936-1939. Escrit per l'Artemi Rossell Ferrer. Una monografia que explica la història de l'aeròdrom que va existir durant els anys de la Guerra Civil Espanyola.
Dissabte, 18 de setembre de 2010.
Jornada i presentació del projecte del camp d’aviació a les 09 h
Sala de Conferències. Teatre l’Ateneu. Pl. de l’Estatut (Celrà).
Visita guiada a les 18 h
Dissabte, 18 de setembre, se celebra a Celrà una jornada dedicada a l’aviació republicana i es presenta el projecte del camp d’aviació.
El Teatre Ateneu de Celrà, el 18 de setembre, acull una jornada centrada en la temàtica de l’aviació republicana durant la guerra civil i el camp d’aviació de Celrà amb una proposta de ponents especialistes en la matèria. El mateix 18 de setembre a la tarda els assistents a la jornada també faran una visita guiada per les instal·lacions del camp d’aviació republicà. El camp de Celrà va ser militarment operatiu pel Govern Republicà des del primer trimestre de 1937 fins el febrer de 1939 i va arribar a ser la principal base a Catalunya dels bombarders Katiusca.
Els actes organitzats compten amb el suport tècnic i científic del Taller d’Història de Celrà, associació de Celrà nascuda l’any 1993 per iniciativa de diferents persones del poble amb el propòsit de començar un treball d’investigació i difusió de la història de Celrà. El més important però és que aquest acte és el punt de partida del futur centre d’interpretació que el municipi vol engegar sobre el camp d’aviació i altres elements patrimonials i històrics de Celrà. Amb la creació d’aquest centre i la rehabilitació i senyalització del camp d’aviació de Celrà s’ampliarà el patrimoni memorial recuperat a tot el territori i en un futur les comarques de Girona comptaran amb un nou espai memorial dins la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.
monografia sobre "Celrà" dintre els Quaderns de la Revista de Girona
El llibre comença per una introducció al medi natural emmarcant geogràficament el municipi, segueix una estudi de l'evolució demogràfica, l'etimologia del nom i l'origen de l'escut, tot això abans de mostrar l'evolució històrica que comença per un primer capítol dedicat al poblament antic. Després d'explicar els orígens històrics centrats a l'època alt medieval, descriu els castells i cases fortes del terme.
Dedica un capítol a explicar els segles XIV i XV seguit d'un ampli estudi del temple parroquial, complementada amb les tradicions que envolten els patrons Sant Sixt i Sant Hou i un passeig per les ermites i capelles del terme municipal.
Tracta l'edat moderna (Segles XVI-XVIII), emmarcada entra el final remença i la guerra de successió, continuant amb un espai dedicat a la sèquia Vinyals i acabant amb la Guerra del Francés de 1808 a 1814.
Ja en el segle XIX explica la formació de la Sociedad de Socorros Mutuos de la Divina Pastora i dona una visió de les ocupacions tradicionals de la gent del poble.
No deixa de banda l'arqueologia industrial, centrada en les mines de ferro i la fàbrica Pagans, quina activitat fou prou significativa per motivar al poble en la creació dels Sindicats, Mútues i Entitats Recreatives, que també explica en un capítol específic.
En el terreny de l'entorn polític, explica les situacions del poble en la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil i Revolució, aturant-se en el Diari que va escriure Mn. Coll, rector de Celrà a l'any 1936 i el camp d'aviació que tenien les forces de la república dintre el terme. Acaba aquest espai amb l'explicació de la repressió franquista i la postguerra.
La última part la dedica a tractar separadament el nucli de Campdorà, les activitats de la parròquia, les escoles i l'ensenyament, l'associacionisme, els esports, la música, les sardanes i els aplecs, les festes i tradicions, les rajoleries, bòbiles i forns de calç, acabant amb el polígon industrial, la democràcia, les comunicacions i transports, l'urbanisme i finalment les cases i masies més representatives.
Signen com a autors del llibre Narcís Amich Raurich, Lluís Camps Sagué, Josep Micaló Perich, Montse Morales Palé, Artemi Rossell Ferrer i Núria Rossell Molar