ESTAT DE SITUACIÓ RESPECTE A LA SOL·LICITUD a l'Ajuntament de Celrà de REOBERTURA D'UN CAMÍ TANCAT l'ESTIU de 2023 I LA seva restitució al patrimoni públic del poble.

Cronologia dels esdeveniments:

• 30 d'agost de 2023: SOL·LICITUD a l'Ajuntament de Celrà de REOBERTURA D'UN CAMÍ TANCAT AQUEST ESTIU i la seva restitució al patrimoni públic del poble.

• 12 de setembre de 2023: Resposta de l'Alcalde de Celrà i informació addicional.

• 18 de setembre de 2023: Reunió amb l'Alcalde de Celrà, la Secretaria de l'Ajuntament i l'Aparellador municipal. Conclusió: es revisarà la titularitat del camí i s'ens comunicarà resultat.

• 19 de desembre de 2023: Resposta de l'Ajuntament

• 29 de desembre de 2023: Escrit del Taller d'Història a l'Ajuntament de Celrà

• 18 de gener de 2024: Nou escrit del Taller d'Història de Celrà a l'Ajuntament de Celrà i s'adjunten signatures 

• Actualment: Pendent resposta de l'Ajuntament de Celrà

Vegeu el detall:

Podeu veure la informació en què es basa la resposta:

https://www.celra.cat/wp/ajuntament/documentacio/normativa-municipal/planejament-urbanistic/#gsc.tab=0

Per a més informació, en què es fonamenta la nostra petició, entre d'altres:

Per tal d'elaborar l'inventari de camins cal seguir el que descriu els documents del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, on descriu com s'han d'elaborar els inventaris municipals de camins, aquests són l’instrument fonamental per a la defensa dels camins públics: https://territori.gencat.cat/ca/06_territori_i_urbanisme/idapa/documentacio/senderisme/inventaris_municipals/index.html

Cal dir, que en l'inventari, tal com reflecteix el document Els inventaris municipals de camins: Decàleg per a l’elaboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya: L’inventari ha de comprendre els camins rurals de titularitat municipal i els drets reals constituïts sobre camins de propietat privada (servituds de pas). Per a la inclusió d’un camí a l’inventari és suficient l’existència d’indicis que suportin la presumpció de la seva naturalesa pública, atès que l’inventari no té caràcter constitutiu de la propietat dels béns inventariats, quedant reservada en cas de litigi la determinació de la seva propietat efectiva als tribunals de la jurisdicció civil. 

L'inventari municipal de camins de Celrà, fou realitzat el juliol de l'any 2019 (encarregada la direcció a Xavier Campillo i Besses Doctor en Geografia Pèrit especialitzat en camins, servituds de pas i termenals).

Hem vist que hi ha mancances i oblits en la realització de l'inventari i que ha obviat diverses fonts, pel que fa al "camí tancat recentment". Així, tot i que en la memòria fa referència a la utilització de Fonts fotogramètriques, en els apartats del document:

21. Vol americà, Sèrie A: 1946-47. Institut Cartogràfic de Catalunya (www.icc.cat). 

22. Vol americà, Sèrie B: 1956-57. Institut Cartogràfic de Catalunya (www.icc.cat). 

23. Vissir. Visor de cartografia i fotogrametria de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (1946-2017). 

No les hauria contrastat correctament. Per tal de fer la comprovació, aquestes fonts es poden consultar al lloc web “Com era Catalunya?” de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, aquesta és una eina senzilla que mostra, amb un sol impacte visual, les transformacions geogràfiques del nostre territori, comparativament els anys:

• 1945-46

• 1955-56

• Actualitat

La primera campanya general de fotografia aèria a Catalunya va ser realitzada per la força aèria dels Estats Units els anys 1945-1946. Aquest va ser conseqüència de l’acord bilateral entre el govern espanyol i l’americà signat a finals de 1944, l’any abans de l’acabament de la II Guerra Mundial. Aquest vol es coneix com a “sèrie A”.

Entre els anys 1956 i 1957 l’exèrcit americà va realitzar un segon vol, conegut com a “sèrie B”. Eren els temps de la Guerra Freda i el coneixement del territori s’evidenciava estratègic.

Aquests vols són de gran importància per a estudis territorials, històrics i geogràfics, ja que hi queda recollit el territori català abans de les fortes transformacions urbanístiques que hi va haver a partir dels anys 60. Conscients d’aquest fet, des de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hem treballat per posar aquesta documentació al vostre abast, amb la signatura de dos convenis amb l’exèrcit espanyol, la realització dels processos d’aerotriangulació i rectificació dels fotogrames i la generació dels geoserveis per facilitar-ne el seu ús.

    -    https://betaportal.icgc.cat/wordpress/com-era-catalunya-1945-2015/

   -   https://betaportal.icgc.cat/canurb/cathistoric.html

Utilitzant aquesta aplicació es pot observar l'actual "camí tallat" com era els anys 1945, 1956 i actual; oberts i fressats:

Així mateix, no es varen consultar diverses fonts històriques, ni de registres de la propietat, ni tampoc fonts de persones del poble. 

Per exemple una altra dada objectiva està recollida en un capbreu de data de 25 d'abril de 1717 atorgat pel pare i fill Feliu i Anton Pagès ses Pedres on es descriu l'afrontació del mas tot dient que limita al sol ixent (a l'est) amb el camí que va al castell de Barbavella. Es refereix sens dubte, al trencall debolit que separa Can Pagès de cal Nisu (pàgina 30 del llibre "Els castells i masos de Celrà" de Lluís Camps i Sagué, editat pel Taller d'Història de Celrà l'any 2004).

Un altre exemple és el que existeix aquest camí està en l'escriptura de venda de terreny de data 7 de juny de 1902 per Sixto Pagès i Veray de mitja vessana de terra a Llorenç Cla, on especifica que el terreny limita a ponent (oest) amb el camí, per on hi ha l'accés al terreny (és el terreny a mà esquerra pujant pel camí tancat ara, en direcció cap a can Cla del Mas i al castell de Barbavella -segle XIII-). 

Un altre document on es fa esment el camí "camí vell de can Cla del Mas / Can Pagès": Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana del Municipi de Celrà (any 1999), en el Títol IV del Pla Especial de Protecció de Patrimoni de Celrà (Art. 146 Pre-catàleg  número 37 d'elements a protegir, pàgina 76).

També en el Pla Especial de protecció del patrimoni de l'Ajuntament de Celrà (any 2010), està catalogat en la fitxa 60, pàgina 99, com el "Camí vell de Can Clar de Mas / Can Pagès de les Pedres", on fa referència que el camí és possiblement d'època medieval, refereix que pot conservar restes d'un empedrat possiblement medieval. I que limita per ponent la propietat del mas Pagès de les Pedres. Proposa unes mesures de desbrossament de l'embardissat dels laterals del camí i un control arqueològic en qualsevol afectació del sòl que s'hagi de fer en aquest lloc. En la fitxa diu que és particular. Cal, doncs, esbrinar si és cert i si és el cas, qui es va apropiar del camí, quan i com. I, per una altra banda, realitzar un control arqueològic, abans no es facin accions que puguin malmetre les restes medievals. Així també, en cas d'haver-hi una errada en el document, rectificar-lo. 

També podeu veure en el planell de la finca, còpia del cadastre (any 2020), a sota de l'escrit. Està determinat el camí.

Una altra acció a fer per determinar si és un camí públic o amb dret de pas, serien els records de persones del poble que poden verificar que en tota la seva vida han vist el camí obert i utilitzable, i l'han usat.

És per això que hem demanat una reunió amb l'alcalde de Celrà per exposar els fets i fer lliurament de documentació per tal restablir obert el camí en benefici del poble (. Aquesta reunió es realitzarà el dilluns, 18 de setembre de 2023.

12 de setembre de 2023: Resposta de l'alcalde de Celrà:

18 de setembre de 2023:

Reunió amb l'alcalde de Celrà, la Secretaria de l'Ajuntament i l'Aparellador municipal.

Conclusió: es revisarà la titularitat del camí i se'ns comunicarà resultat.

19 de desembre de 2023:  Notificació de l'Ajuntament de Celrà:

29 de desembre de 2023

Escrit del Taller d'Història a l'Ajuntament de Celrà:  ... en l’expedient incoat per a la investigació de la naturalesa jurídica del camí que separa la finca del mas Pagès de Celrà amb la finca de cal Nisu/can Paicebes i el camp de cal Gueito i que mena fins a can Clar del Mas, can Corney i a la muntanya de Cabrera, en l’expedient X2023001905, mitjançant aquest escrit presentem, en prova de la seva incontestable titularitat pública, les consideracions i la documentació adjunta ...

Veure escrit de les consideracions i la documentació adjunta, també s'aporten signatures de ciutadania de Celrà afirmant en l'ús públic del camí esmentat.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sr. Alcalde,

MONTSE MORALES PALÉ, com a presidenta de l’entitat El Taller d’Història de Celrà, amb NIF 78002780M, inscrita amb el número 2.481 en el Registre d’Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb domicili a Celrà, Ronda de Baix, 16, i amb adreça electrònica info@tallerhistoriacelra.cat, representació de la qual ja tinc acreditada en aquest Ajuntament,

COMPAREC I DIC :

Que en l’exercici del dret que es reconeix a l’associació que represento en l’expedient incoat per a la investigació de la naturalesa jurídica del camí que separa la finca del mas Pagès de Celrà amb la finca de cal Nisu/can Paicebes i el camp de cal Gueito i que mena fins a can Clar del Mas, can Corney i a la muntanya de Cabrera, en l’expedient X2023001905, mitjançant aquest escrit presentem, en prova de la seva incontestable titularitat pública, les consideracions i la documentació que més avall es detalla:

PRIMERA.- L’origen del conflicte plantejat sobre la titularitat del camí deriva del fet que prèviament a l’adquisició de la finca de can Pagès per part dels actuals propietaris, els venedors Srs. Pere Pujol i Yorba Kutz tramiten un expedient de major cabuda, annexionant una peça de terra a l’altra banda del camí (camp de cal Gueito), parcel.la cadastral 17054A004000310000GT així com la part de camí intermèdia entre ambdues finques, que no els havien pertangut mai. Aprofiten que en el Cadastre de rústica s’incorregué en l’error de canviar la titularitat del camp de cal Gueito, número de parcel.la cadastral 17054A004000310000GT, fins el 2020 a nom de Dolors Roca Carré (muller de Josep Cla Buch), i en l’actualitat encara a nom dels venedors Pere Pujol Kunz i Yorba Kunz Shorb).

Per això, a hores d’ara, existeix inscrit en el Registre de la propietat una doble immatriculació de finques; per una banda, la registral 1620 a nom de Joan Cla Roca i, per altra, el terreny annexionat a la registral de can Pagès. Malgrat tot, però, aquesta circumstància és un problema de caire totalment privat entre els afectats, que resoldran -si volen- en el corresponent procediment en la jurisdicció civil, circumstància aquesta que no ha d’influir per res en la resolució d’aquest expedient administratiu, en el qual es discuteix la titularitat d’un camí.

Document número 1: Nota simple informativa de la registral 3824, tom 2496, llibre 71 del registre de la propietat número 3 dels de Girona, on s’hi determina el títol precedent de rectificació de superfície i modificació descriptiva de la finca a nom dels Srs. Pere Pujol Kutz i Yorba Kutz Shorb, de data 10/02/2021.

Document número 2: Còpia de la relació històrica des del 2006 dels titulars de la parcel.la cadastral 31 del polígon 4 del Cadastre (17054A004000310000GT), on es pot veure que la titular des del 2006 fins el 2020 era Dolors Roca Carré i a partir d’aquest darrer any Pere Pujol Kutz i la seva mare Yorba Kutz Shorb.

SEGONA.- Diversa és la documentació històrica, guardada tant en l’arxiu capitular de la Catedral de Girona (Arxiu diocesà) com en l’arxiu de protocols notarials del districte de Girona (Arxiu Històric de Girona), que justifiquen que aquest era l’antic camí que menava de del centre de la vila al castell de Barbavella, situat més amunt de can Clar de Mas i abans d’arribar a can Corney.

Així, a tall d’exemple, en el document autoritzat pel notari de Girona Francesc Pagès, de 25 d’abril de 1717, Feliu i Anton Pagès ses Peres, pare i fill, confessen que per raó del mas (peça on hi ha la construcció) eren homes propis de la Pabordia de maig de la catedral i capbrevaren la peça de terra on hi ha la masia tot dient que té una superfície de cinc vessanes i l’afrontament el següent: “ a solixent (est) amb honor seu mitjançant camí que va al castell de Barbavella, a migdia (sud) amb honor de dits confessats que es té pel senyor Aguiló, a ponent (oest) amb altre honor dels confessats que tenen per l’Hospital Nou de Santa Caterina, i a tramuntana (nord) amb altre honor seu que tenen per la pabordia de Maig mitjançant carrer”.

Document número 3: Còpia de la pàgina 84 del llibre “Els castells i masos de Celrà”, editat pel Taller d’Història de Celrà, 2004. L’original guardat en l’arxiu diocesà de Girona. Fons de la catedral.

Aclariments:

Cal recordar que el castell de Barbavella, que tenia jurisdicció en gairebé la totalitat de la Vall de Reixach, es trobava situat en el puig que s’alça passat can Clar del mas i abans de can Corney. Per arribar-hi, des de la vila, ja fora a peu o amb cavalcadura, es passava per aquesta via, el trajecte més recte, i que mai formà part de la propietat de can Pagès. També cal fer esment que el mas Pagès comprenia els terrenys on en èpoques més modernes s’hi construïren les cases de can Nonell i can Cornellà/can Jan Peret. El camí que ara les separa de la casa de can Pagès, pel seu costat nord, és va obrir quan es segregaren i conformaren aquestes noves finques. Al ser més planer que el que discutim és el que s’ha utilitzat per passar-hi primer amb els carros i avui dia amb els automòbils. Però, això, no ha obstat que el camí en disputa no continués essent utilitzat per anar a peu des del poble fins a can Clar de Mas, can Corney i totes les propietats de la muntanya de Cabrera. També els veïns d’aquests masos, quan anar a peu no era un esport, era el que utilitzaven quotidianament sense cap mena de problema per anar a l’escola, a comprar o anar a l’església al nucli antic del poble.

Si aquest camí hagués sigut privat, com pretén l’actual propietat, no hagués arribat fins els nostres dies obert pels dos costats, de nord a sud. Només hagués servit per accedir al mas i no hagués tingut cap mena de desnivell amb els terrenys que l’envolten.

TERCERA.- Documentació històrica més propera, que acredita la titularitat pública d’aquest camí:

• Escriptura notarial d’acceptació de l’herència causada per Dolors Pagès Vila a favor del seu fill Josep Renart Pagès, autoritzada pel notari de Girona Sr. Sánchez Ibañez, el 13 de desembre de 1984, número de protocol 3.550, es descriu la finca de la manera següent:
  
  

“Casa “Manso Saperas”, con sus tierras, cultivo y yermo a ellas unidas, en termino de Celrà, paraje “Cabrera”, conm una extensión superficial en conjunto de sesenta y tres áreas, cincuenta y tres centiàreas. La casa de planta baja y dos pisos, con sus ejidos, ocupa setencientos novena metros cuadarados. Linda: Norte, Narciso Molar Solá y Carmen Pagès Vila, mediante camino; Sur, Juan Beneset Roura, Luis Cornellá Palahí y José Renart Pagés, mediante camino; Este, Narciso Molar Solá y José Cla Buch, mediante torrente; y Oeste, Jaime Veray Pallimonjo, mediante camino.”

Document número 4: Còpia de l’escriptura notarial autoritzada pel notari que fou de Girona, Sr. Sánchez Ibañez, 13/12/1984, protocol 3550.

Aclariments:

a) “Manso Saperas” és el mas Pagès de les Pedres. Originalment, en la baixa edat mitjana, com s’ha dit abans, era el Mas de les Pedres o Mas Ses Peres.

b) Respecte els límits: Al Nord, mitjançant el camí asfaltat que porta l’accés rodat cap a la bifurcació d’anar a can Veray i Can Clar de Mas es refereix als antics titulars del camp de can Malondre, avui Rossendo Sastre Molar; al Sud, mitjançant camí, amb els antics propietaris de can Nonell (família Beneset) i can Jan Peret (família Cornellà) i el camp que avui és propietat de Francesc Ramírez de Cartagena, propietari de can Clar de Mas; a l’Est (costat que ens interessa) mitjançant “torrent” amb l’antic propietari de cal Nisu/can Paicebes i el camp de cal Gueito; i a l’oest, amb Jaume Veray Pallimonjo, també mitjançant camí.

c) Cal destacar que en aquest document es refereix a aquest camí com a torrent, perquè amb els anys ha anat quedant debolit i només hi circulen biciclistes i vianants. De totes maneres, no hi fa res el fet que es descrigui en aquell moment com un torrent perquè si fos així la seva titularitat pública encara seria més incontestable.

• En el cadastre de rústica, fet els anys cinquanta, la finca de can Pagès era la parcel.la 413, del polígon 4 i limitava pel seu costat est (el del camí) amb les parcel·les 411, del polígon 4, la que limita amb l’actual carrer Congost, titularitat de Narcís Molar Solà i a partir del 1990 pel seu fill Martí Molar Llobet i 412, titularitat primer de Josep Cla Mayola i a partir del 1972 pel seu fill Josep Cla Buch, la més al sud a tocar a can Clar del mas.
  
  

En totes dues finques es constata que limiten pel seu oest amb camí, no amb la finca de can Pagès.

Documents 5 i 6: Còpies de les antigues fitxes cadastrals de cal Nisu o can Paicebes(parcel.la 411) i el camp de cal Gueito (parcel.la 412), extretes de l’arxiu històric de Girona. Fons de l’Administració perifèrica de l’Estat. Cadastre.

Document número 7: Còpia de la zona del plànol cadastral dibuixat sobre la fotografia aèria, en el qual s’hi determina l’accés públic del camí, el qual limita pel costat oest amb la parcel.la 413 (finca de can Pagès) i per l’est amb les parcel.les 411(cal Nisu/can Paicebes- família Molar) i 412 (camp de cal Gueito-família Cla).

Aclariments: Pel costat est el camí can Pagès limita amb dues finques diferents, no amb una.

La primera, pel costat de més amunt, amb una peça propietat de la família Cla, de cal Gueito, primer en mans de Llorenç Cla Barnada i després Josep Cla Mayola, Josep Cla Buch, Dolors Roca Carré (la seva muller) i, en l’actualitat de Joan Cla Roca. Aquesta finca és la registral 1620 del Tom 2.535, Llibre 75, Foli 104, del registre de la propietat número 3 dels de Girona.

Aquesta finca limita a l’est i sud amb Joan Bisbe (can Clar del mas), Oest amb resta de finca de la qual prové mitjançant camí pel qual s’entra a la finca, i Nord amb Feliu Molar Soteras (cal Nisu).

L’altra finca és la de cal Nisu/can Paicebes, registral 6990, que en la seva descripció hipotecària actual disposa que a l’oest limita en part camí (el de can Pagès) i part amb Dolors Roca Carré (la finca de la família Cla.

Document número 8: Nota simple del registre de la propietat de la finca registral 1620, de Joan Cla Roca ( referència cadastral 1054A004000310000GT).

Document número 9: Còpia de la descripció hipotecària actual de la finca de cal Nisu, registral 6990 (referència cadastral 17054A004000370000GD).

• 
  En la pàgina web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) es poden consultar les fotografies aèries que han servit des del 1946 per confeccionar el cadastre de rústica del municipi. En la primera, datada l’any 1946, ja s’hi observa nítidament la forma de la finca de can Pagès i l’existència d’aquest camí públic, obert de sud a nord, pel seu costat de solixent. A l’any 1956 encara s’hi destaca el camí i en l’actualitat els vigorosos arbres del seus marges continuen dibuixant-lo. És obvi que si el camí hagués estat de naturalesa privada el seu acabament hagués estat dins la finca del mas per tal d’accedir-hi des de la portallera d’en Galter, i de cap manera hagués estat obert per accedir pel recte des d’un camí públic ( d’on arrenca pel seu costat nord) a un altra via pública (on desemboca pel seu costat sud), o viceversa. Un camí privat sol partir d’una via pública per anar fins una propietat privada. I aquest no és el cas, uneix pel recte dos camins públics.
  
  

Document número 10 i 11: Fotografies aèries, dels anys 1945, 1956 i actualment, extretes de la pàgina web de l’ICC on es constata l’existència del camí, el qual serveix per accedir sense haver de ver marrada des de la portallera d’en Galter fins al camí que mena a can Clar del mas.

Document número 12: Plànol extret de la pàgina web de l’ICC en el qual surt projectat aquest mateix camí, entre a can Pagès de les Pedres i can Paicebes.

Aportació de documentació privada, en concret plànols topogràfics, encarregats per antics propietaris de can Pagès i de la finca de cal Nisu/can Paicebes, en els quals surt dibuixat amb tota claredat aquest camí que separa ambdues finques.

Document número 13: Plànol de la finca de can Pagès, cadastral 31 del polígon 4, amb la seva georeferenciació, on s’hi determinen els límits de la finca pel seu costat est i l’inici del camí.

Document número 14: Plànol topogràfic dels terrenys propietat de Martí Molar Llobet, cal Nisu/can Paicebes, de l’abril de 1975, en el qual també s’hi observa l’acabament de la seva finca pel seu costat de ponent i l’existència del camí.

• A part de les proves documentals que s’adjunten, es recomana a l’instructor d’aquest procediment la visita personal al terreny en disputa per a constatar que aquest camí té entrada i sortida a la via pública pels seus dos costats (entrada i sortida); per tant, no desemboca a una propietat privada com seria el cas si fos de titularitat privada. També es pot apreciar com la propietat de can Pagès resta limitada pel seu costat est i al llarg de tot el camí per una tanca de xiprers i en algun tros per filferro de punxes, a fi i efecte de dificultar l’entrada de vianants dins la finca. Si aquest camí hagués sigut privat no hagués calgut aquest ancament. I en darrer lloc, també cal apreciar que, llevat d’uns pocs metres en el seu inici pel costat nord, la diferència de cotes entre el terreny del mas i el del camí assenyalen sens dubte una discontinuïtat en les respectives propietats.

• I, finalment, s’adjunta amb aquesta documentació una relació de signatures de celranencs, molts d’ells d’aquesta banda del poble, que testimonien la titularitat pública d’aquest camí, ja sigui per haver-hi transitat sense cap mena d’impediment fins que recentment s’ha tancat o per a tenir-ne coneixement pels seus veïns i avantpassats.

Documentació adjunta ➡️

Celrà, 29 de desembre de 2023.

18 de gener de 2024

Nou escrit del Taller d'Història de Celrà a l'Ajuntament de Celrà: Com a continuació de l'escrit presentat el 29 de desembre de 2023, número de registre E2023010413, en relació amb l’expedient incoat per a la investigació de la naturalesa jurídica del camí que separa la finca del mas Pagès de Celrà amb la finca de cal Nisu/can Paicebes i el camp de cal Gueito i que mena fins a can Clar del Mas, can Corney i a la muntanya de Cabrera, en l’expedient X2023001905, aportant nova documentació que corrobora la seva titularitat pública, així com noves signatures de veïns que ho testifiquen.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

SR. ALCALDE DE CELRÀ

MONTSE MORALES PALÉ, com a presidenta de l’entitat El Taller d’Història de Celrà, amb NIF 78002780M, inscrita amb el número 2.481 en el Registre d’Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb domicili a Celrà, Ronda de Baix, 16, i amb adreça electrònica info@tallerhistoriacelra.cat, representació de la qual ja tinc acreditada en aquest Ajuntament,

COMPAREC I DIC

Com a continuació del meu escrit presentat el 29 de desembre de 2023, número de registre E2023010413, en relació a l’expedient incoat per a la investigació de la naturalesa jurídica del camí que separa la finca del mas Pagès de Celrà amb la finca de cal Nisu/can Paicebes i el camp de cal Gueito i que mena fins a can Clar del Mas, can Corney i a la muntanya de Cabrera, en l’expedient X2023001905, aporto nova documentació que corrobora la seva titularitat pública, així com noves signatures de veïns que ho testifiquen.

En concret, us annexo còpia de l’escriptura notarial autoritzada pel notari que fou de Girona, Sr. Genover Codina, de 13/10/2052, de rectificació de superfície de la finca del mas Pagès venuda en una altra escriptura del 12/07/1952, en la qual es descriu, traduït del castellà, com segueix:

“La casa “Mas Sasperes”, situada en el terme de Celrà, composada de planta baixa i dos pisos, assenyalada amb el número trenta-cinc, junt amb una extensió de terreny, part conreu, part bosc i part erm, anomenada “Rabassa de la casa”, dins la qual es troba enclavada dita casa, de cabuda en junt seixanta-cinc àrees, seixanta-cinc centiàrees (rectificada a vint-i-set àrees, trenta-vuit centiàrees), que limita de per junt a l’Est amb Narcís Molar, Llorenç Cla i Sixte Bisbe, mitjançant camí; al Sud, amb dit Bisbe, Joan Cornellà i Joan Corney; a l’Oest, amb el torrent anomenat “Dels Llops”, i a Nord amb Narcís Molar, Carme Pagès i Joan Manaset (Beneset).

Com es pot constatar, una vegada més, pel seu costat Est el Mas Pagès limita mitjançant camí (la via pública discutida) amb Cal Nisu, camp de cal Gueito i petita part amb Can Clar de Mas. Òbviament, si el camí hagués sigut privat no calia haver-lo esmentat.

Per això,

DEMANO

Que s’accepti aquest escrit complementari del presentat el passat 29/12/2023, així com la documentació que s’hi adjunta i , en conseqüència, s’aporti i es tingui en consideració en l’expedient instruït per aquest Ajuntament, identificat en l’encapçalament.

Document per les signatures ➡️

Actualment: PENDENT DE RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT DE CELRÀ