Conferenciant: Xavier Solà i Lídia Donat 

19 d'octubre de 2001

RESUM HISTÒRIC DE LA PRESÈNCIA DE MOLINS A CELRÁ 

Elaborat amb la col·laboració dels Srs. Lluís Camps i Sagué. 

• 1188 Conveni entre Arnau de Palol, senyor del castell de Barbavella, i els monjos del monestir de Cervià pel qual s'acorda que els monjos tindran el control directe d'un molí situat al riu Ter. 

• 1261, 28 de juny Arnau de Palol i els seus fills Bernat i Pau venen a Arnau Ponç de Celrà i als seus a perpetuïtat, en lliure i clar alou, el domini directe del Molí Mitjà que es troba al monarca de Salfors, al riu Ter, en la parròquia de Sant Feliu de Celrà i la quarta part de tots els fruits i rendes i beneficis d'un mateix molí pel preu de 1.935 sous barcelonins la terna. Inclou signatura autògrafa de Bernat de Palol (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 86), 

• 1279, 6 de febrer. Venda atorgada per Pau de Palol a favor d'Arnau Ponç de Celrà, de la seva part del dret sobre el Celrà. molins, que tenien meitat comprador i venedor, pel preu de 80 sous de moneda barcelonina. Aquesta venda ja havia estat pactada entre les dues parts en el moment de la compra conjunta d'aquests drets (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 134). 

• 1279, 6 d'abril. Bernat de Palol, fill d'Arnau de Palol, ven a Arnau Ponç de Celrà el dret sobre uns molins situats al Monar de Salfors, al riu Ter, a Celrà, en honor del senyor de Barbavella, per 100 sous de moneda barcelonina (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 136). 

• 1279, 30 d'agost. litigi entre Arnau Ponç de Celrà, jurista, i Ponç de Celrà, cavaller, pels censos de dos molins, un anomenat Rater i l'altre Extremer, al monarca de Salfors de Celrà. Bernat de Palol havia venut els drets d'aquests molins de favor per Arnau Ponç (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 139). Ponç de Celrà confessa tenir dos molins en feu per a Arnau Ponç, un anomenat Rater i l'altre Extremer, al monarca de Salfors de Celrà (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 140). Veure document adjunt. 1280, 20 de gener. 1280, 26 de setembre, Saurina de Torrent estableix Pere de Mià, de Celrà, el Molí Mitjà dit de Cabra, al monarca de Santa Tecla de Celrà. Es reserva el domini directe, pel qual recollirà un cens anual de quinze mosquits de blat, mesura de Celrà, per la festa de Sant Miquel de setembre (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 143). 1298, agost El paborde de Juny de la Seu de Girona, com a senyor del castell de Palagret, estableix un molí mig enrunat, al lloc anomenat Goma, en cens de la quarta part dels fruits que produeix. 1304, 11 de setembre. Sentència arbitral de Ramon Calvet, jurista de Girona, i Guillem Ramon de Flaçà, en una causa entre Ramon de Vilarig, ardiaca de Rabós, i Bernat Moler i Ferrer Albiguer, de Celrà, sobre un cabiac del molí de Samfós. , situada al mig del Ter, que determina que la parròquia entre Celrà i Sant Julià de Ramis arribi al mig del riu Ter (ADG, Pèrgams de la Seu, Ardiaconat de Girona, núm. 35).

• 1317, novembre 17. Berenguer Agusti i la seva muller Brunissenda venen a Guillem de Pou de Comes i a Brunissenda la seva esposa, per 700 sous barcelonesos de tern, la tercera part que ells tenen en el molí anomenat Rater, situat al riu Ter, al monar de Cabra, que es té per al castell de Palagret, al qual s'han de prestar anualment tres mitgeres i tres mitges quarteres de blat per Sant Feliu (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 319), 

• 1317, març-1318, maig.  Capbreu dels homes, dones, censos i possessions de Celrà a favor de Ramon de Clota, rector de l'altar de Sant Jaume, senyor del castell d'Agulló de Celrà (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 1893). 

• 1326, novembre 20. Arnau Ferrer de Celrà ven a Bernat Barravi, rector de l'Hospital de l'Església de Girona, durant quatre anys, la meitat dels fruits que té sobre el molí Rater, al monar de Cabra a canvi de quaranta mitgeres de blat anuals, pagadores a deu per trimestre (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 423).

• 1331, desembre 6. Donació atorgada per Bernat Guillem d'Anyells, de Corçà, i la seva esposa Ermessenda, en favor de la seva filla Brunissenda, del mas anomenat Doménec (7) de Celrà, junt amb el domini directe i altres drets d'un moli, mentre no rebi 2000 sous barcelonins (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 488 *pergamí en molt mal estat). 

• 1339, abril 23. Establiment emfitèutic atorgat per Berenguer d'Espolla, Bonanat de Bordils i Pere de Santa Coloma, cónsols de l'Hospital Nou i Bonanat d'Om, comanador, a favor de Pere d'Escala, ciutadà de Girona, de mig tercó i el quart que l'Hospital rebia dels fruits del molí anomenat Mitjà, situat al riu Ter, del monar de Semfós. El domini directe pertany a l'Hospital per raó del castell de Barbavella (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm, 622). 

• 1345, octubre 21. Sentència arbitral en el litigi sobre les reparacions dels molins del castell de Palagret al monar de Cabra, entre el senyor del castell i Berenguer Verdera de Celrà: El paborde del mes de Juny de la Seu reclama a Berenguer Verdera de tenir a punt el molí, per raó del domini de Palagret. Berenguer Galceran actua com a testimoni i la sentència és a favor de la Pabordia. Berenguer Verdera ha de fer les reparacions del moli i el paborde li proporcionará carbó i acer (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 765). 

• 1348, abril 5. Sentència arbitral en el litigi sobre les reparacions dels molins del castell de Palagret al monar de Cabra, entre el senyor del castell i Berenguer Verdera de Celrà; davant de l'incompliment de les obligacions del paborde de Juny de la Seu, Guillem de Torrelles, de proporcionar els materials necessaris per a les reparacions anuals que está obligat a realitzar en Verdera als molins esmentats, es dicta una senténcia que obliga el senyor a pagar anualment sis sous de tern (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 1888). 

• 1348, setembre 12. Venda atorgada per Jaume Massot, beneficiari de la Seu de Girona, procurador de Guillem, canonge de la Seu, a favor de Pere Miquel Miquel, clergue i rector de l'Hospital, durant 3 anys dels guanys del molí i mig blader a la riera de Palagret, pel preu de 20 lliures barcelonines (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 808)

• 1415-1416. Capbreu de Celrà a favor de l'Hospital Nou de Girona, com a senyor del castell de Barbavella (AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 1198). 

• Segles XVI i XVII-buit documental 

• 1755, juliol 23. La corona concedeix establiment a favor de Vicente Domingo de Foxá per tal d'edificar un moli al terme de Celrà, del qual encar en resten alguns vestigis, i utilitzar les aigües del riu Ter, des de la part del Congost, a la part de ponent, fins a la Barca del lloc de Medinyà, que és a l'orient (ACA, Reial Patrimoni, Llevador General de Concessions). 

• 1768, setembre 27. La corona concedeix establiment a favor d'Antoni Banyes (pages de veïnat de Palagret) per tal de construir un moli fariner dins de la riera de Palagret i utilitzar les aigües d'aquesta riera (ACA, Reial Patrimoni, Llevador General de Concessions), 

• Segle XIX Moli hidráulic per a premsar oli en funcionament a Ca'l Moliner (ca'l Marinet), Prenia l'aigua de la riera de Masvalls al lloc conegut com la Resclosa. 

• 1902. Instal·lació de la indústria de tannins "Brillas y Pagans" al terme de Celrà. 

• 1931. Instal·lació de la Farinera de Can Cots (actualment POSOJAL) al terme de Celrà.

Exemple de fons d'informació:

AHG, Pergamins de l'Hospital Nou, núm. 140: 20 de gener de 1280. Ponç de Celrà confessa tenir en feu per Arnau Ponç dos molins, un anomenat Rater i l'altre Extremer, al monar de Salfors de Celrà:

Sit notum cunctis Quod Ego Poncius de Cilrano, miles, per me et meos successores, accipio a vobis Arnaldo Poncii de Cilrano domino castri de Barba vetula et vestris successoribus tenere et habere in feudum per vobis et vestris successoribus duo molendina que sunt in fluvio Ticeris in parrochia de Citrano in Monario de Salfors, unum vocatum Raterium, scilicet quo ad quartum fructum et lucrorum dicti molendini que percipio in eodem, et quo ad utile dominium quod tenet per me Bernardus de Scala, civis Gerunde; et aliud vocatum munc Extremerium in solidum. Et predicta omnia recognosco per me et meos successores vobis et vestris successoribus. Ita tamen quod non tenear vobis Arnaldi Poncii facere homagium per predictis neque alias conveniencias sive conventiones facere vobis nisi quod accipio et teneo predicta per vobis in feudum, et quod successores mei teneant et accipiant predicta in feudum pro vobis et successoribus vestris. Actum est hoc XIII. kalendas febroarii Anno Domini millexsimo duocentessimo septuagesimo nono. Signum Poncii de Cilrano predicti Qui hec omnia supradicta firmo lando et concedo. Testes huius rei sunt Arnaldus de Rieria de Burdils et Vitalis de Granoyers comorans in Gerunda. Signum Raimundi Strucii qui hoc subscripsit mandato Raimundi de Toylano publici Gerunde Notarii. Sig+mum Bisulduni Burgesii notarii tenenti locum per Raimundum de Toylano publicum Gerunde Notarium» 

Sigui notori a tothom que jo, Ponç de Celrà, cavaller, per mi i els meus successors reconec a vos Arnau Ponç de Celrà, senyor del castell de Barbavella i els vostres successors, tenir i haver en feu per vos i els vostres successors, dos molins que són al riu Ter, a la parròquia de Celrà, al Monar de Salfors; un anomenat Rater, és a dir, pel que fa al quart dels fruits i dels lucres de dit molí, que jo rebo en el molí mateix i, pel que respecta al domini útil, que té per a mi Bernat d'Escala, ciutadà de Girona; i l'altre ara anomenat Extremer. I totes les coses predites, per mi i els meus successors, reconec a vos i als vostres successors. Així mateix, que jo no sigui obligat a fer-vos homenatge, Arnau Ponç, per les coses predites, ni fer-vos altres convinences o convencions, sinó que rebo i tinc les coses predites per vos en feu; i que els meus successors tinguin i rebin les coses predites en feu per a vos i els vostres successors. Això és fet a 12 de les kalendes de febrer de l'any del senyor de 1279 [20/01/1280]. Sig+ne de Ponç de Celrà predit, que totes aquestes coses sobredites signo i lloo i concedeixo. Testimonis d'això són Arnau de Riera de Burdils i Vidal de Granoyers habitant a Girona. Sig+ne de Raimon Estruç, que això ha subscrit per manament de Raimon de Taialà, notari públic de Girona. Sig+ne de Besalú Burgès, notari, lloctinent de Raimon de Taialà, notari públic de Girona. 

Transcripció i traducció: Lídia Donat.

Conferenciant: Georgina Freixa i Serra 

6 d'abril de 2001

Conferenciant: Rajolers de Quart i Llambilles 

9 de març de 2001