Any 1997: A la tardor de l'any 1997, un grup de membres de l’entitat Taller d'Història de Celrà va portar a terme, desinteressadament i durant diversos dissabtes al matí, la neteja d’arbres i matolls que cobrien el fossat i les ruïnes d’aquesta fortificació, el Castell de Palagret. Va ser el primer pas per a la seva posterior excavació arqueològica. Un exemple d'estima del patrimoni col·lectiu i de la memòria històrica.

El Castell de Palagret.- Fa pocs anys les seves ruïnes restaven emboscades i oblidades dalt d'un turó, damunt la riera i un antic camí d'accés a Girona a través de les Gavarres, en plena vall de Palagret. Després que l'Ajuntament, en els primers anys d'aquest segle, l'adquirís de mans particulars hi ha organitzat diverses campanyes d'excavació, les quals han suposat la recuperació gairebé total de les restes arqueològiques.

La fortalesa que data dels segles X o XI és de planta quadrangular, lleugerament trapezoidal, de divuit a vint-i-un metres segons el costat. A l'angle sud-oest s'hi endevina una estança que podria correspondre a la torre del castell. Al costat nord, est i oest s'hi estén el fossar que l'envoltava tallat a la roca.

El senyoriu de Palagret fou inicialment del bisbe, primer en mans d'Elmerand d'Elna (916-920), per passar el segle XI a la Canònica de la catedral. L'any 1199 el feudatari Ramon de Peratallada el transmeté a Bernat de Sitjar junt amb altres pertinences que tenia en la parròquia de Celrà. A finals del XIII en morir Saurina de Palagret, el domini passà a ser administrat directament per la pabordia del mes de juny de la catedral.

El lloctinent o castlà del Capítol de la catedral al castell de Palagret era en començar el segle XIV Ramon Loreta i va retre homenatge i reconeixement de submissió al clergue Arnau Ponç, procurador de Dalmau de Pontós, canonge encarregat de l'administració de l'esmentada pabordia. L'obligació de residir al castell per part de la família Loreta anava inherent al càrrec, perquè a un seu descendent anomenat Lluc el batlle de sac del castell, Pere Lloberas, li imposà una pena per a no residir-hi. El batlle era el recaptador de les rendes que generaven els béns i drets de la senyoria i solia ser un dels pagesos importants del territori. Els Lloberas no es desprengueren de la batllia fins al 1527 per venda que feren a favor d'Anton Pujol, paraire de llana del mateix Celrà. Trenta anys després Grau Guinart, pagès, comprà els drets de la batllia per 100 lliures. Des d'aleshores i fins al segle XIX els successius hereus de can Guinart d'Orriols o de la Vila desenvoluparen aquesta funció a compte de la Canònica de la seu.

Per les restes de ceràmica trobades en la primera excavació degué ser abandonat abans del 1500. D'aquesta etapa deriva el nom popular de castell de Mabarrera, en quedar integrat dins les terres del mas Barrera les ruïnes del qual es troben molt a prop.

Els patrons de Celrà són Sant Sixte i Sant Tou (Altres noms com se'l coneix: Hou, Thou, Teovald i Theovaldo). Actualment, la Festa Major de Celrà es fa coincidir amb el primer cap de setmana del mes de maig. Però des de molt antic se celebrava el dia del patró del poble, Sant Sixte, el 7 de maig i la Festa Petita o d'estiu amb Sant Tou el 17 de juliol.

Aquest canvi de dades es va fer el 1969, any en què l'Ajuntament va fer una consulta popular on es demanava a la població si calia continuar celebrant la festa major com sempre, és a dir, el dia 7 de maig caigués quan caigués o traslladar-la a un cap de setmana, adduint fer aquest canvi per motius econòmics i laborals. El total d'enquestes contestades va ser de 297, i el resultat va ser:

• A favor del canvi de dates: 251 (84,5 %)

• En contra del canvi de dates   27 (  9,7 %)

• Indiferents: 19 (   6,3 %)

A la sessió de l'Ajuntament del 27 de març de 1969 i en vista de l'anterior resultat, es prengueren els següents acords: s'aprovà fer la festa el primer diumenge de maig i el dia anterior. S'acordà també que el dia 7 de maig es farà missa en honor del sant patró, les escoles religioses i nacionals faran festa i les oficines municipals romandran tancades. S'aprovà amb els vots favorables dels set regidors i amb el vot en contra de l'alcalde, que va al·legar motius religiosos per no fer aquest canvi (Font d'informació: Rossell Ferrer, Artemi. "Petites Històries del Celrà d'abans". Taller d'Història de Celrà. Celrà. 2018, 161-172).

Entre els actes de la festa major és tradicional l'ofici solemne amb acompanyament d'orquestra, i a la sortida d'aquest acte hi ha la tradicional ballada de sardanes a la plaça de l'església. Abans, era el moment en què es comentaven els últims esdeveniments del poble, es podien tancar negocis i altres intentaven encetar un festeig.

Fotografia de Valentí Fargnoli Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944). 

L'Ateneu de Celrà, edifici modernista, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), inscrita en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

L'edifici de l'Ateneu Celranenc va ser inaugurat l'any 1913. És una construcció de línies clarament modernistes, distribuïda en dos cossos. El primer, de majors dimensions, és una gran sala d'una sola planta i golfes que s'obre a l'exterior mitjançant una sèrie de finestrals allargassats a la façana, a banda i banda de la porta. Aquesta era abans una gran obertura d'arc rebaixat, però reformes posteriors la van empetitir i hi van construir una tribuna avançada a sobre, suportada amb dos pilars quadrangulars. La cornisa, inicialment amb un seguit de respiralls allargassats i avui cega, té la forma d'una elegant línia corba. Adossat, hi ha l'edifici del bar, de menors dimensions, que s'obre a l'exterior amb una porta i dos finestrals laterals encabits en un gran arc de punt rodó. La segona planta, amb finestres quadrangulars, hi fou afegida més tard. El conjunt de l'Ateneu està lleugerament enlairat i s'hi accedeix per unes escales que menen a una terrassa amb balustrada, construïda més tard.

El 14 de maig de 1912 es va redactar la constitució de la societat de "El Ateneo Celranense" amb una finalitat sociocultural i recreativa pels treballadors de la fàbrica Pagans. Formaven part de la junta constituent els Srs. J. Romagós, Joaquim Mitjà, Teòfil Mallorquí, Josep Calvell, Pere Bonavia, Pere Pagans i Narcís Amalrich. Com a punts importants d'aquest reglament, i per conèixer millor la finalitat d'aquesta associació, cal destacar la redacció de l'article 1r del capítol I, on es diu que la constitució de "El Ateneo Celranense" es va realitzar amb l'objectiu de fomentar la cultura i procurar diversions honestes. Aquesta societat estava formada per accions amb la finalitat de tenir un local propi, que interinament es va establir en el carrer de la Carretera núm. 8 i després en l'edifici que es construí per aquest motiu en un solar de l'extrem del carrer Major, que confrontava a l'est amb Pere Medinyà, al sud amb Josep Ventura, al nord amb els hereus de Catalina Renart Baixas i a ponent amb el carrer Major. En el segon article declara la facultat de la junta directiva per emetre accions i per atorgar permís perquè en el local social puguin fer-se concerts, conferències de divulgació científica, funcions teatrals i balls de societat. Una de les finalitats que també va tenir va ser el servei de biblioteca, que va arribar a tenir uns 1000 volums.

En aquella època va haver-hi un altre edifici amb la mateixa finalitat, en el carrer Major, tocant a la Plaça, i que era propietat de "Can Cors". Aquesta família figurava entre els principals terratinents del poble, i molta gent els treballava les terres de forma assalariada o com a masovers d'alguna de les seves propietats. Aquest local del carrer Major era el centre cultural de tots els treballadors relacionats amb aquesta família, i l'"Ateneo Celranense" era el centre cultural dels treballadors relacionats amb la fàbrica. Amb aquests centres la gent del poble es va trobar dividida culturalment i socialment en dos bàndols.

Posteriorment, també s'hi va construir un cafè per als treballadors de la fàbrica, del qual es feia càrrec abans de la guerra el Sr. Joan Torrent Fulcarà, que era fuster de la fàbrica. En aquest cafè hi havia una de les primeres ràdios, possiblement la més antiga que hi va haver al poble. Era un aparell de galena molt antic, proveït amb els auriculars necessaris per sintonitzar les emissores. D'aquest aparell, per afició,  se'n va cuidar molt de temps el metge de la fàbrica, el Sr. Romagós*.

Durant la Guerra Civil Espanyola, l'Ateneu fou un centre on arribaven peces d'avió de la Unió Soviètica, que s'empraven per muntar-hi els caces anomenats mosques. Des de l'espai que van obrir darrere l'escenari del cine, un camió arrossegava els avions ja muntats fins al camp d'aterratge, que estava situat on avui hi ha el Polígon Industrial. Allí els provaven i, si funcionaven, ja en sortien volant.

Aquest local, ja després de la Guerra Civil, l'any 1945, va passar a ser de propietat privada, mitjançant una subhasta pública. Durant aquests anys va servir com a sala de ball i cinema, principalment. Poc altre tipus de distracció podia escollir la gent, perquè quasi no n'hi havia i, a més, les butaques de la majoria de la població estaven foradades.

Per això, el cervell del personal s'enviava una doble ració de pel·lícules, que massa vegades tenien arguments capciosos. Això no obstant, els temps gloriosos de la competència van tornar a Celrà, per bé que ara amb canvis substancials. A la dècada dels 50 als 70 es projectaven dues pel·lícules i el NODO els dies festius. 

A principi dels 70 se'n va fer càrrec la Unió Cultural i Esportiva Celrà a l'entrada del qual quatre anys abans del 20-N, anomenant-lo "El nostre cafè". El cinema va continuar, fent una mateixa programació per al Casal de Bordils, l'Ateneu de Celrà i can Pagès de Flaçà. Però els temps eren durs i l'inici de petita cadena de cinemes es va quedar en una temptativa que va aguantar fins al 1975. Aquesta data encara se'ns fa més significativa si pensem que, pam més pam menys en aquella època, la sala es va reconvertir en un bingo, que tam-bé va fer figa al cap d'un parell d'anys. Llavors, en Narcís Combis Puntí ho va agafar fins al maig del 1983, en què el cinema a Celrà va fer la fi que en Cagaelàstics havia fet 8 anys abans ....**.

Actualment, es correspon a l'edifici municipal de l'Ateneu, on, després d'una important remodelació portada a terme l'any 1992, s'hi duen a terme activitats socials i culturals.

*Josep Micaló Perich. La fàbrica Pagans de Celrà, 1902-2002. Retalls d'història, arquitectura, tecnologia i societat. Taller d'Història de Celrà. Celrà. 2002. 68-71.

**La Llera del Ter. Quan el cinema no es veia a la tele. De l'Ateneu a can Cors: una rivalitat que va dur el cinema a Celrà. Revista número 1, juny de 1996.