Resposta de l'Alcalde de Celrà:

Podeu veure la informació en què es basa la resposta:

https://www.celra.cat/wp/ajuntament/documentacio/normativa-municipal/planejament-urbanistic/#gsc.tab=0

Per a més informació, en què es fonamenta la nostra petició, entre d'altres:

Per tal d'elaborar l'inventari de camins cal seguir el que descriu els documents del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, on descriu com s'han d'elaborar els inventaris municipals de camins, aquests són l’instrument fonamental per a la defensa dels camins públics: https://territori.gencat.cat/ca/06_territori_i_urbanisme/idapa/documentacio/senderisme/inventaris_municipals/index.html

Cal dir, que en l'inventari, tal com reflecteix el document Els inventaris municipals de camins: Decàleg per a l’elaboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya: L’inventari ha de comprendre els camins rurals de titularitat municipal i els drets reals constituïts sobre camins de propietat privada (servituds de pas). Per a la inclusió d’un camí a l’inventari és suficient l’existència d’indicis que suportin la presumpció de la seva naturalesa pública, atès que l’inventari no té caràcter constitutiu de la propietat dels béns inventariats, quedant reservada en cas de litigi la determinació de la seva propietat efectiva als tribunals de la jurisdicció civil. 

L'inventari municipal de camins de Celrà, fou realitzat el juliol de l'any 2019 (encarregada la direcció a Xavier Campillo i Besses Doctor en Geografia Pèrit especialitzat en camins, servituds de pas i termenals).

Hem vist que hi ha mancances i oblits en la realització de l'inventari i que ha obviat diverses fonts, pel que fa al "camí tancat recentment". Així, tot i que en la memòria fa referència a la utilització de Fonts fotogramètriques, en els apartats del document:

21. Vol americà, Sèrie A: 1946-47. Institut Cartogràfic de Catalunya (www.icc.cat). 

22. Vol americà, Sèrie B: 1956-57. Institut Cartogràfic de Catalunya (www.icc.cat). 

23. Vissir. Visor de cartografia i fotogrametria de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (1946-2017). 

No les hauria contrastat correctament. Per tal de fer la comprovació, aquestes fonts es poden consultar al lloc web “Com era Catalunya?” de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, aquesta és una eina senzilla que mostra, amb un sol impacte visual, les transformacions geogràfiques del nostre territori, comparativament els anys:

• 1945-46

• 1955-56

• Actualitat

La primera campanya general de fotografia aèria a Catalunya va ser realitzada per la força aèria dels Estats Units els anys 1945-1946. Aquest va ser conseqüència de l’acord bilateral entre el govern espanyol i l’americà signat a finals de 1944, l’any abans de l’acabament de la II Guerra Mundial. Aquest vol es coneix com a “sèrie A”.

Entre els anys 1956 i 1957 l’exèrcit americà va realitzar un segon vol, conegut com a “sèrie B”. Eren els temps de la Guerra Freda i el coneixement del territori s’evidenciava estratègic.

Aquests vols són de gran importància per a estudis territorials, històrics i geogràfics, ja que hi queda recollit el territori català abans de les fortes transformacions urbanístiques que hi va haver a partir dels anys 60. Conscients d’aquest fet, des de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hem treballat per posar aquesta documentació al vostre abast, amb la signatura de dos convenis amb l’exèrcit espanyol, la realització dels processos d’aerotriangulació i rectificació dels fotogrames i la generació dels geoserveis per facilitar-ne el seu ús.

https://betaportal.icgc.cat/wordpress/com-era-catalunya-1945-2015/https://betaportal.icgc.cat/wordpress/com-era-catalunya-1945-2015/

Utilitzant aquesta aplicació es pot observar l'actual "camí tallat" com era els anys 1945, 1956 i actual; oberts i fressats:

Així mateix, no es varen consultar diverses fonts històriques, ni de registres de la propietat, ni tampoc fonts de persones del poble. 

Per exemple una altra dada objectiva està recollida en un capbreu de data de 25 d'abril de 1717 atorgat pel pare i fill Feliu i Anton Pagès ses Pedres on es descriu l'afrontació del mas tot dient que limita al sol ixent (a l'est) amb el camí que va al castell de Barbavella. Es refereix sens dubte, al trencall debolit que separa Can Pagès de cal Nisu (pàgina 30 del llibre "Els castells i masos de Celrà" de Lluís Camps i Sagué, editat pel Taller d'Història de Celrà l'any 2004).

Un altre exemple és el que existeix aquest camí està en l'escriptura de venda de terreny de data 7 de juny de 1902 per Sixto Pagès i Veray de mitja vessana de terra a Llorenç Cla, on especifica que el terreny limita a ponent (oest) amb el camí, per on hi ha l'accés al terreny (és el terreny a mà esquerra pujant pel camí tancat ara, en direcció cap a can Cla del Mas i al castell de Barbavella -segle XIII-). 

Un altre document on es fa esment el camí "camí vell de can Cla del Mas / Can Pagès": Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana del Municipi de Celrà (any 1999), en el Títol IV del Pla Especial de Protecció de Patrimoni de Celrà (Art. 146 Pre-catàleg  número 37 d'elements a protegir, pàgina 76).

També en el Pla Especial de protecció del patrimoni de l'Ajuntament de Celrà (any 2010), està catalogat en la fitxa 60, pàgina 99, com el "Camí vell de Can Clar de Mas / Can Pagès de les Pedres", on fa referència que el camí és possiblement d'època medieval, refereix que pot conservar restes d'un empedrat possiblement medieval. I que limita per ponent la propietat del mas Pagès de les Pedres. Proposa unes mesures de desbrossament de l'embardissat dels laterals del camí i un control arqueològic en qualsevol afectació del sòl que s'hagi de fer en aquest lloc. En la fitxa diu que és particular. Cal, doncs, esbrinar si és cert i si és el cas, qui es va apropiar del camí, quan i com. I, per una altra banda, realitzar un control arqueològic, abans no es facin accions que puguin malmetre les restes medievals. Així també, en cas d'haver-hi una errada en el document, rectificar-lo. 

També podeu veure en el planell de la finca, còpia del cadastre (any 2020), a sota de l'escrit. Està determinat el camí.

Una altra acció a fer per determinar si és un camí públic o amb dret de pas, serien els records de persones del poble que poden verificar que en tota la seva vida han vist el camí obert i utilitzable, i l'han usat.

És per això que hem demanat una reunió amb l'alcalde de Celrà per exposar els fets i fer lliurament de documentació per tal restablir obert el camí en benefici del poble (. Aquesta reunió es realitzarà el dilluns, 18 de setembre de 2023.